ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

PAU GASOL: 10 AMB BASQUET, 0 AMB HISTÒRIA

General

Aquest gran jugador, actualment a la NBA, a l’equip de Los Angeles Lakers, i una de les grans figures que ha donat l’esport català, ha tornat a justificar el seu sentiment de pertinença amb una base de mentides totalment inacceptables.

En declaracions a la pagina web del seu actual equip, ha manifestat el seu sentiment blaugrana amb el desig d’acabar la seva carrera tornat al equip català per tancar el seu cicle esportiu, i esperant amb emoció l’enfrontament d’aquest cap de setmana  dels dos equips a Califòrnia.

 

Tot seguit ha alabat les virtuts de Barcelona per viure-hi, amb el mar, la cultura, el clima i altres qualitats que la fan diferent a altres grans ciutats tot recordant les olimpíades del 92, i on ha començat a entrar en terrenys relliscosos fent referència que la cultura catalana es una qüestió històrica, on la majoria de la població vol formar part d’Espanya, però on alguns volen ser independents ja que tenim la nostra llengua i la nostra petita cultura, però formem part de l’estat.

 

Rematant la jugada, afirmant que el tema prové de la Guerra Civil i els problemes d’aquells temps que ara han millorat, finalitzant dient que es considera català, però també espanyol.

 

Primer voldria expressar que no es el primer cop que Pau Gasol mostra els seus sentiments espanyols, i nega el dret d’autodeterminació del seu territori imposant-li un sobirania sembla ser que superior, fins aquí res a dir ja que considero que cadascun es lliure de sentir el que vulgui.

 

El problema es quan per justificar aquest sentiment, si mes no curiós, es basa en unes grans mentides per modificar la historia a la conveniència de cada forma de pensar, dir que la cultura catalana es una qüestió històrica, jo diria que es la cultura pròpia d’una nació,  com d’altres tenen la seva i es el mes normal del mon.  

 

La afirmació de que la majoria vol formar part d’Espanya, però alguns volen la independència per la llengua i la petita cultura, se’ns dubte deu tenir fonts secretes que l’han informat d’aquesta noves previsions, ja que si comproves les enquestes i estudis mes recents, la tendència es totalment contraria a la que ell pensa, i tants les manifestacions hagudes com amb un simple càlcul dels votants dels partits catalans, les enquestes oficials del CEO, entre d’altres fonts, fan veure que una majoria vol un estat o un estat federat i que en un referèndum sobre el tema, i un procés visualitzat la victòria secessionista podria ser possible, cosa que explica com una de les raons perquè l’estat la prohibeixi.

 

Tot seguit interpreto com un menyspreu i un autoodi gran, de voler justificar el que es injustificable, el terme cultura petita quan per cada ciutadà normal la seva cultura es la mes important independentment de la població que en gaudeixi.

 

On ja es supera es amb l’inici d’aquest conflicte amb la Guerra Civil, aquesta si que es bona, ja que se li hauria de recordar la data de 1714 per si li recorda alguna cosa, o simplement la vol tapar sota l’estora per no avergonyir-se de les seves paraules mesquines

 

En definitiva ha confirmat el que ja sabíem, i que passa sovint amb aquests que diuen soc català i espanyol que finalment acaben sent la segona opció, deixant la primera com una anècdota de segona divisió.

 

Si vol justificar el seu espanyolisme com a mínim que utilitzi dades fiables, i no demagògia barata per tapar la seva mala consciencia.

  1. Hola Albert. Si et puc dir què trobo:
    Aviam, el xicot ha fet una transició des que ha identificat, confonent gimnàsia i magnèsia, els 12 magnífics de què s’ha sentit esportivament part amb l’Espany/ña Plural que deuria confondre amb l’enyor de casa, sí (via la tvEi que alguns coneixem, inestimable ñ-ista); deu tenir els collons ben agafats, d’espònsors, espies, contractes i tractes amb les federacions, seleccions, etc…; confon la seva voluntat cívicament conciliadora (tots volem viure en Pau, com ell) amb la socioenginyeria (politiquíssima!, però molt difosa entre el jovent català) de tuberies per on s’esmuny el geni català, quasi-assumidament assimilat a ser els graciosos o odiosos del nord-est de la pell del brau. Sí a tot; i força malament.
    Però: si te l’escoltes amb atenció, el to amb què respon; el mal que es fa a si mateix i als seus dos metres i tres pams d’homenàs quan deixa anar el “little culture”, relligat a empentes i rodolons amb aquest (sí, inculte, horrible, ignar, però sincer) referir-se a la història per tal d’entendre’ns; les deu vegades que, en 30 segons és capaç de dir “a lot went on”, “very sensitive issue” (sense comptar les 327 que diu “you know”, per mi molt reveladores), doncs home, tot no està fet, però aquest paio se sent català i, si a mi em preguntes, amb tot el cor (i a més, amb l’atenció de què se sap objecte, ho deu estar passant força fotut; però és ell que tria no sortir de l’ou); anem endavant, Albert, optimisme!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.