PARTITS XENÒFOBS
PP i PSOE, dues cares de la mateixa moneda, les eines emprades pel règim franquista per fer veure que la democràcia espanyola era normal, però a la pràctica res més que la continuació actualitzada de l’anterior model amb els tics autoritaris i xenòfobs respecte a la llengua o els drets de la ciutadania.
Ahir els dos partits van vetar l’oficialitat del català i l’euskera a la Unió Europea. Era una iniciativa de Junts a la Comissió d’afers exteriors del Senat i que es va topar amb la negativa Popular i l’abstenció socialista. Es volia equiparar castellà i català a la Unió, però encara que el PSOE es va comprometre a la Taula de diàleg a impulsar l’us del català al Parlament Europeu, avui ha tornat a demostrar un cop més que el respecte a la llengua catalana es nul i la vocació de les dues formacions es atacar-lo sense fi. Apart els socialistes nomes parlaran respecte el codi penal de rebaixar la sedició i no entraran en els delictes de llibertat d’expressió com demanava el seu soci Podemos.
Realment, caldria tornar a preguntar que fan a Madrid els tres teorics partits independentistes i que sobretot els Republicans amb l’objectiu de blanquejar un partit com el PSOE com a bo i venen el relat de que l’alternativa es terrible. Ahir vam poder veure com la llengua catalana mai avançarà ni serà reconeguda si depén d’ells i seguirà patint aquesta xenofòbia lingüística que patim des de fa 300 anys sense fre. Nul compromís i nou engany de la Taula farsa amb titulars que mai seran una realitat i la constatació que nomes un Estat independent podria garantir la supervivència de la nostra llengua davant la resta. Alhora veiem com la llibertat d’expressió segueix sent tabu en una democràcia de tant baixa qualitat com l’espanyola amb l’aval socialista i on cantants per exemple seguiran sent empresonats o jutjats per opinar de segons que, i on per imperatiu legal de segons que no es pot parlar i per damunt del be o del mal la societat queda censurada a l’estil de les millors dictadures, que li preguntin a Valtònyc per dir que “el Borbon es un ladrón” per exemple.
Un nou frau d’aquests tres partits i el seu autonomisme sense límits amb falsos anuncis que tots sabem que l’estructura de partits espanyols mai permetran. El PSOE no deixa de ser dins aquesta ficció, la teorica esquerra d’una suposada democràcia, nomes cal repassar molts dels seus fundadors i dirigents, apart del seu historial de Govern per veure que son un instrument més de la farsa democràtica espanyola.