PARLEN AMB NENS
A mesura les eleccions s’apropen anirem escoltant els missatges dels nostres partits i segurament amb un denominador comú, tractar la població com nens immadurs sense memòria ni capacitat de fer cap analisi que sigui coherent.
Poso l’exemple de Laura Vilagrà, la número 2 d’Esquerra a les properes eleccions, com podien ser d’altres i ens diu que vol reactivar la taula de diàleg després de les eleccions per negociar sent més forts, valora la proposta de Referèndum pel 2025 dels cupaires i ens recorda que han estat els primeres a fer que l’Estat parli d’igual a igual amb el Govern. Ens parla de la propera legislatura en clau d’agenda transformadora davant la crisi de la pandèmia i confluir una estratègia conjunta de l’independentisme entre d’altres temes.
El cinisme superlatiu que ens espera no te preu i reflecteix molt bé quina mena de representants tenim i podem escollir per guiar la nostra societat. Ens parlar de ser més forts per reactivar la taula de diàleg, de fet no ens diu que es una Taula de fireta on simplement la cortina de fum de la mateixa te un valor per l’Estat i pel partit que la patrocina, però on ja s’ha dit que els temes claus no es tractaran mai, en definitiva un frau en tota regla. Ser més forts seria ser un Estat, altra cosa no es ser més forts es ser el mateix sempre. Ratlla la paranoia amb aquest tracte d’igual a igual que diu, si fos així, es podria dir que son uns pèssims negociadors ja que no han obtingut ni posat damunt la taula absolutament res, i la clau si es que algú ho vol saber perquè no es així, ni mai ho ha estat, es que hi ha un Estat i una autonòmia del mateix a l’altre costat, o sigui el poder i la direcció en un lloc i l’acatament o el dret a protesta a l’altra sense dret a decidir res per si sol. Evidentment això no es res d’igual a igual.
Per últim parlar d’objectiu conjunt de l’independentisme quan tots hem vist el que ha passat els 3 darrers anys i no han volgut ni sentir a parlar de cap unitat de cara a les eleccions, es francament riure per no plorar.
En definitiva, missatges que escoltarem i que espero la societat valori en la seva mesura amb responsabilitat o no podrem avançar endavant mai.