PARLANT DE COSES OBSCENES
Aquests dies hem sentit aquesta qualificació per les mesures de retallades del govern, per part de diversos grups de la oposició, però també per ajornar la votació de la proposta d’eliminar l’impost sobre donacions i successions, que evidentment afavoreix a les classes privilegiades. De totes maneres, les afirmacions de Ciudadanos i UPyD sobre Amaiur, i la designació de l’expresident Montilla pel Senat, podrien englobar perfectament aquesta paraula.
Efectivament, la tripleta que va donar la imatge socialista de la derrota electoral, sembla que tornarà al seu lloc natural, així doncs la Carme Chacon i José Zaragoza ocuparan els seus escons a Madrid, i l’expresident Montilla serà proposat pel seu partit per ocupar un lloc de senador per designació autonòmica, i es beneficia d’una infraestructura de representació, d’acord amb el que preveu la llei que regula l’estatut d’expresidents, i tant pel caràcter simbòlic, com formal, es criticat des de dins mateix del partit. Per altra banda Rosa Díez per UPyD, assegura que Hitler va entrar a les institucions, i va governar, però mai va ser un demòcrata, i ho ha comparat amb l’estratègia d’ETA per entrar a les institucions amb la formació Amaiur amb una tàctica diferent, però la mateixa estratègia, diu que mai han estat demòcrates, sinó que intenten des de dins la destrucció de les institucions. També Jordi Cañas per Ciudadanos, parla de la formació abertzale, com que ETA ha entrat amb força al Congrés, i lamenta que els assassins estiguin al Parlament, ja que mantenen armament i arsenal intactes, i ara tenen cobertura institucional.
Realment, i per una banda, el grup socialista desprès de les seves tres patacades electorals, principalment pel càstig a la seva gestió en el govern de Madrid, i també per una desaparició total pel que fa als interessos de Catalunya, hauria de mirar de fer una renovació de cares i objectius molt gran, que segurament podria tornar a captar voluntats ja perdudes, sobretot apostar per Catalunya, i abandonar aquesta submissió absoluta al PSOE. Això no ho aconseguiran amb representants com la Chacon i Zaragoza en el Congrés de Madrid, on la idea de Catalunya evidentment serà totalment secundària, i encara menys amb en Montilla al Senat, per la seva vinculació amb aquest fet que parlava, i per una qüestió simbòlica, que dona a entendre el valor que dona aquest grup al càrrec de President de la Generalitat, que amb tota la tranquil·litat poden enviar a aquest cementiri d’elefants espanyol anomenat Senat, tota una burla a la dignitat nacional, cosa que per altra banda mai han tingut. Si aquesta es la renovació, i la força que podem esperar d’aquest grup en benefici de la ciutadania catalana, anem arreglats. Se’ns dubte han perdut el rumb, i sembla no tenen intenció de canviar-lo, ja que simplement com a partit català son inexistents. Per altra banda les paraules d’aquests dos grups espanyols sobre un altra formació, en aquest cas Amaiur, son totalment indignants, i denoten el tarannà d’aquestes formacions ultra nacionalistes espanyoles, i amb un concepte de la democràcia per dir-ho suaument, curiós. Comparar un monstre sanguinari com Hitler amb una formació legal escollida a les urnes democràtiques, i complint tots els requisits, com una condemna explicita de la via de la violència, i una aposta per la via política per defensar els dret del poble basc, es una calumnia, i falta d’ètica que hauria de ser portada a judici, i inhabilitada per representar a qualsevol ciutadà, igualment lamentable en Jordi Cañas, titllant d’assassins els representants legals del poble, i de terrorista la formació política. Aquests dos partits partint de la seva xenofòbia, i intentant eliminar qualsevol opció que no vagi pels paràmetres que ells tenen marcats, si que recorda les èpoques dictatorials, i la imposició per damunt la raó, al mateix temps donen a entendre una falta de respecte absoluta a la ciutadania. Son dos mals exemples per qualsevol democràcia, i infringeixen la norma bàsica que es el respecte a la pluralitat d’idees, cosa que dona a entendre el nivell democràtic espanyol.
Amaiur compleix tots els requisits, i els seus èxits incomoden la classe política espanyola, i la basca temorosa que res es bellugui, però la seva defensa del dret a l’autodeterminació, i la seva reclamació de gestos per finalitzar el procés de pau a Euskadi, es tot una bomba de rellotgeria al cor dels estaments polítics caducats de l’estat espanyol.