ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

PARANY 2.0

Respiro fons abans d’escriure res que no calgui, i els fets vistos ahir, sumats als que avui segueixen podrien fer esbiaixar les idees. De totes maneres no ho aconseguiran per cap costat. La revolta dels somriures seguirà en peu, per molt que alguns intentin convertir l’anhel d’un poble per decidir el seu futur, en una croada ideològica o una lluita que ningú ha demanat ni ens portaria a cap lloc.

Estem a la recta final. Els pressupostos marcaran segurament la superació d’un dels últims esculls i la cimera pel referèndum escenificarà davant la societat catalana, espanyola i el món que res ens pot aturar davant la nostra determinació per escollir ser un poble lliure entre la resta de nacions del món.

Dit això, demanaria amb tota humilitat dir prou a gests inútils que no ens porten enlloc, i gesticulacions de cara a la parroquia de cada partit que no fan res més que desmotivar molta bona gent i fer el joc a l’Estat espanyol. Aquest amb la seva desesperació ha encetat cínicament una operació diàleg en forma de monòleg i alhora davant fets importants com els de la propera setmana intentar deslligar la paraula sagrada i totalment imprescindible, la unitat. Realment alguns li posen fàcil i caldria reflexió en molts moments.

Ningú nega el paper dels nostres diputats escollits que conformen una majoria parlamentària i que de moment han anat superant les dificultats alienes i propies en el seu gran objectiu. Segur que hi ha hagut errades per totes bandes, però el passat ara ja poc importa davant el repte majúscul que tenim al davant el nostres ulls.

Visió d’Estat s’en diu. Ahir les CUP van tornar a caure al parany esbiaixant culpables i demanant dimissions del Conseller, acusant la nostra policia i escenificant el trencament de fotos del monarca espanyol davant les camares com a prova de valentia o auto satisfacció. Crec francament que no es la manera. El procés no va contra la monarquia, va de ser un Estat per viure millor tots plegats. La ideologia de cadascú es licita però no es el tema, no barregem conceptes. No estem fent una revolució anticapitalista, estem fent una revolució nacional i alhora social, però sobretot gaudir de les estructures que ens poden garantir explotar les nostres capacitats i augmentar el nostre estat del benestar. Es això i sembla que alguns encara no ho volen entendre. Els 2 milions de persones de la Via Catalana es van agafar de les mans amb aquest anhel com a vincle, el demes era i es secundari.

No ens aporta res cremar fotos o negar-se a declarar quan som citats. La policia fa la seva feina i la farà igual a la nova República, es la seva funció. La legalitat de moment es l’espanyola i si volem donar confiança i imatge democràtica cal actuar amb normalitat, recordo que encara no som República Catalana, i si es pot cal convèncer encara més gent, que amb violència o altres causes diverses no ho aconseguirem, perquè la societat catalana que s’ha mobilitzat es pacífica, respectuosa i amb un somriure a la cara, i no ens l’esborraran pas.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.