ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

PAPERS, REFERÈNDUMS I REFORMES, MISÈRIA PER TRIPLICAT

General

Els fets van succeint ,i a cada pas dels partits autonomistes, es van descobrint les misèries d’aquests que els delaten. El retorn de la segona remesa dels Papers de Salamanca, ha portat quatre anys de retard, i encara no ha acabat la operació. Artur Mas insisteix en fer  un referèndum aprofitant les eleccions, perquè la població validi la sentencia del TC, i sembla s’ha arribat a un acord per portar al Senat primer, i posteriorment al Congrés, una petició catalana de reforma del Tribunal Constitucional.

Efectivament, el Ministeri de Cultura ha autoritzat la devolució del segon paquet de documents cap a terres catalanes, i encara queda un últim pendent del mateix volum, i que incompleix la promesa del ministre el 2008 en forma de retorn immediat. Els documents actuals han portat quatre anys de retard, amb un recurs de l’ajuntament de Salamanca a l’audiència nacional pel mig, què va dictaminar el retorn, que de moment segueix sent un via crucis que no sembla tenir fi.

 

El president de CIU, Artur Mas, preveient la retallada de l’estatut proposa un referèndum aprofitant les eleccions per validar la sentència, i que donaria la opinió a la població, acompanyada d’una manifestació pacífica, i d’una declaració de rebuig polític del Parlament català.

 

El tripartit i CIU han acordat el text per presentar al Senat i reformar la llei del TC, i intentar així frenar la sentència de l’estatut. Destaca el cessament amb sis mesos dels magistrats caducats, la majoria establerta amb vuit per dictàmens estatutaris, termini màxim per emetre sentències, i prohibició de sentències interpretatives,  volen que entri en vigor immediatament, i buscaran la complicitat del PSOE.

 

La vergonya dels papers es francament inconcebible, que uns documents catalans espoliats pel franquisme desprès de 30 anys de suposada democràcia, trobin tantes dificultats per retornar al seu lloc original, es molt significatiu  de la corrupció dels sistema.  Aquesta remesa amb 4 anys de retard, i una propera part sense data encara tot hi les promeses, i l’ordre de devolució.  El feixisme es viu i ben viu, i qualsevol petició legitima catalana es tractada com un delicte de grans proporcions, que dona a entendre aquesta democràcia de fireta.

 

L’Artur Mas i la seva ambigüitat segueix insistint en aquesta pèrdua de temps, que es validar una sentencia negativa del TC per la població.  Es una tàctica que no condueix enlloc, i nomes pot comportar més frustració, segons l’estat de dret espanyol, estat el qual el Sr. Mas recordo no vol marxar, els 12 membres del tribunal tenen més pes que un referèndum a 7 milions i mig de persones, per tant no te sentit seguir amb aquest joc, o accepta les regles que marca l’estat espanyol, o aposta fermament per la creació d’un estat propi, no s’hi val confondre el personal.

 

El tripartit i CiU es vol arrossegar per les corts espanyoles demanant reformes en un tribunal que saben son impossibles, ja que els dos grans partits espanyols no volen canviar-lo, i evidentment no ho faran, i menys amb regles dictades des de Catalunya.  Entén que s’aferrin al seu bot salvavides, què es el que queda de l’estatut, per justificar la seva via autonomista que ja fa tuf de mort i enterrat, però en la hipotètica situació que es renoves, els membres els seguiran posant PSOE i PP, amb el que això suposa per la llei catalana.

 

En definitiva tres exemples de la misèria, i mediocritat que es respira al Parlament, què no s’atreveix a posar la directa cap al trencament amistós amb l’estat, i segueix donant giragonses per justificar el que es impossible.

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.