ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

PALESTINA, CENSURA I LA DESTRUCCIÓ DE LES NOSTRES CAIXES

General

El president palestí, i la seva petició de reconeixement com estat a les Nacions Unides te pros i contres, no prosperarà, però es un pas que fuig de la violència, encara que s’acosta més a una propaganda de conseqüències difícils de preveure, que a un full de ruta consistent, i que donaria tota la legitimitat a aquest nou estat. Per altra banda la censura plana sobre el consell de RTVE, i ara tot son disculpes per voler ficar el nas a la prèvia de les noticies, però l’avís ja es una realitat. Per últim el que es negava amb les nostres Caixes, ara passarà a ser una realitat, i el Banc d’Espanya passarà a tenir el control de Catalunya Caixa i Unnim, continua l’ofensiva, i en aquest terreny per variar un altra derrota.

El president palestí Abbas utilitza el canal pacífic i polític pel seu reconeixement, però alhora el grup Hamas continua fent accions bèl·liques contra Israel, i no sembla que es deixi controlar amb facilitat, la iniciativa esta condemnada a la seva mort, i no anirà més enllà, però en definitiva obre una nova via, i ha obligat al posicionament contrari dels Estats Units, i la indefinició i contradiccions de la Unió Europea, amb posicions tant hipòcrites com l’espanyola, favorable al seu dret d’autodeterminació, cosa que nega per exemple a Catalunya o més recentment a Kosovo. Per altra banda el consell de RTVE, desprès d’aprovar amb els vots de CIU i PP i l’abstenció de PSOE i ERC, l’accés al programa on es configura l’escaleta de noticies pels informatius, cosa que davant la queixa dels periodistes sembla serà rectificada i atribuïda a una mala interpretació. Per últim, Catalunya Caixa i Unnim aprovaran que el FROB les controli, i el Banc d’Espanya obtindrà la majoria de les dues entitats, i podrien perdre el seu estatus de Caixa, ja que no han aconseguit el nivell mínim exigit, i el que abans es negava ara serà una realitat.

Una fugida endavant sempre es un cop d’efecte, i en aquest cas el president palestí ha tirat pel dret, elevant a la ONU la seva legitima petició de convertir-se en un estat, de totes maneres, i fugint d’aquest progressisme de fireta i ridícul que passeja amb el mocador palestí com a signe de modernitat, obviant les accions violentes d’una part d’aquest territori, i també a l’altre costat els que fan bandera d’Israel per davant de tots els drets humans més elementals, i que fruit de la seva ceguesa i parcialitat defugen veure, faria be el president palestí de controlar el seu territori, convèncer Hamas de la seva desaparició, i fer passos endavant pel diàleg i la pau com arma, i recollir simpaties internacionals per la seva causa justa, s’ha de veure que el grup armat palestí i Israel es retroalimenten, i son l’excusa perfecte perquè res no es bellugui, es com l’Estat espanyol i ETA, es trist veure com la violència frena un procés on els grans perjudicats son la població civil i innocent, i on les atrocitats son a l’ordre del dia en nom de la justícia, per altra banda i un cop més es comprova com la Unió Europea internacionalment nomes es una suma de diferents opinions, i mai una posició ferma i consensuada que doni respecte a l’opinió mundial.  A l’afer de RTVE, veiem com una censura encoberta amb la responsabilitat dels grups que van votar positivament, però també dels de l’abstenció, ara tot son excuses i males interpretacions, gracies a la queixa legitima de la independència periodística en un estat democràtic, o que ho pretén ser, però el mal ja esta fet, i les conseqüències de no fer un traspàs de la dictadura a la democràcia radical son episodis com aquests, on es violen qualsevol normativa ètica i de llibertat sense rubor, aquesta es la mentalitat que podem veure. Per últim l’estat espanyol, pel que fa a la croada contra el nostre sistema propi financer, ja ha aconseguit guanyar la batalla, davant el silenci català interessat que veu com les nostres Caixes ja han passat a la historia, i son propietat del Banc d’Espanya, un altra batalla perduda, i on fa un temps tot eren negacions del que ha acabat succeint, ara son silencis d’aquesta classe política que no es capaç de fer front, i que fa que amb el tema de la llengua tampoc sigui molt optimista de les seves opcions de plantar cara, tot plegat molt trist.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.