El president palestí, i la seva petició de reconeixement com estat a les Nacions Unides te pros i contres, no prosperarà, però es un pas que fuig de la violència, encara que s’acosta més a una propaganda de conseqüències difícils de preveure, que a un full de ruta consistent, i que donaria tota la legitimitat a aquest nou estat. Per altra banda la censura plana sobre el consell de RTVE, i ara tot son disculpes per voler ficar el nas a la prèvia de les noticies, però l’avís ja es una realitat. Per últim el que es negava amb les nostres Caixes, ara passarà a ser una realitat, i el Banc d’Espanya passarà a tenir el control de Catalunya Caixa i Unnim, continua l’ofensiva, i en aquest terreny per variar un altra derrota.
El president palestí Abbas utilitza el canal pacífic i polític pel seu reconeixement, però alhora el grup Hamas continua fent accions bèl·liques contra Israel, i no sembla que es deixi controlar amb facilitat, la iniciativa esta condemnada a la seva mort, i no anirà més enllà, però en definitiva obre una nova via, i ha obligat al posicionament contrari dels Estats Units, i la indefinició i contradiccions de la Unió Europea, amb posicions tant hipòcrites com l’espanyola, favorable al seu dret d’autodeterminació, cosa que nega per exemple a Catalunya o més recentment a Kosovo. Per altra banda el consell de RTVE, desprès d’aprovar amb els vots de CIU i PP i l’abstenció de PSOE i ERC, l’accés al programa on es configura l’escaleta de noticies pels informatius, cosa que davant la queixa dels periodistes sembla serà rectificada i atribuïda a una mala interpretació. Per últim, Catalunya Caixa i Unnim aprovaran que el FROB les controli, i el Banc d’Espanya obtindrà la majoria de les dues entitats, i podrien perdre el seu estatus de Caixa, ja que no han aconseguit el nivell mínim exigit, i el que abans es negava ara serà una realitat.
Una fugida endavant sempre es un cop d’efecte, i en aquest cas el president palestí ha tirat pel dret, elevant a la ONU la seva legitima petició de convertir-se en un estat, de totes maneres, i fugint d’aquest progressisme de fireta i ridícul que passeja amb el mocador palestí com a signe de modernitat, obviant les accions violentes d’una part d’aquest territori, i també a l’altre costat els que fan bandera d’Israel per davant de tots els drets humans més elementals, i que fruit de la seva ceguesa i parcialitat defugen veure, faria be el president palestí de controlar el seu territori, convèncer Hamas de la seva desaparició, i fer passos endavant pel diàleg i la pau com arma, i recollir simpaties internacionals per la seva causa justa, s’ha de veure que el grup armat palestí i Israel es retroalimenten, i son l’excusa perfecte perquè res no es bellugui, es com l’Estat espanyol i ETA, es trist veure com la violència frena un procés on els grans perjudicats son la població civil i innocent, i on les atrocitats son a l’ordre del dia en nom de la justícia, per altra banda i un cop més es comprova com la Unió Europea internacionalment nomes es una suma de diferents opinions, i mai una posició ferma i consensuada que doni respecte a l’opinió mundial.A l’afer de RTVE, veiem com una censura encoberta amb la responsabilitat dels grups que van votar positivament, però també dels de l’abstenció, ara tot son excuses i males interpretacions, gracies a la queixa legitima de la independència periodística en un estat democràtic, o que ho pretén ser, però el mal ja esta fet, i les conseqüències de no fer un traspàs de la dictadura a la democràcia radical son episodis com aquests, on es violen qualsevol normativa ètica i de llibertat sense rubor, aquesta es la mentalitat que podem veure. Per últim l’estat espanyol, pel que fa a la croada contra el nostre sistema propi financer, ja ha aconseguit guanyar la batalla, davant el silenci català interessat que veu com les nostres Caixes ja han passat a la historia, i son propietat del Banc d’Espanya, un altra batalla perduda, i on fa un temps tot eren negacions del que ha acabat succeint, ara son silencis d’aquesta classe política que no es capaç de fer front, i que fa que amb el tema de la llengua tampoc sigui molt optimista de les seves opcions de plantar cara, tot plegat molt trist.