ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

ESTRATÈGIA ESPERPÈNTICA

Aquest anunci del President Aragonès de remodelació de Govern, que no es tal i de mantenir la legislatura fins al final, crec va en una direcció equivocada i difícil d’entendre sinó es en clau estricta partidista.

Una remodelació que bàsicament dona poder i visibilitat a Vilagrà i Sabrià amb tasques que ja feien i com a promoció del partit sobretot en la tasca de comunicació, però no es una modificació com a tal amb canvis de consellers que coneixem. De fet i com he dit sempre un Govern amb 33 diputats de 135 te una legitimitat dubtosa i per ètica hauria de donar pas a donar la paraula a la societat per ratificar-lo o canviar-lo, ja sabem que la societat pels partits com menys opini millor i molt menys que decideixi.

Apart d’aquest fet objectiu, l’obra de Govern es un seguit de fracassos i cap projecte vertaderament important. Els diversos projectes fallits com les Olimpiades a Barcelona Pirineus o els blindatges de la nostra llengua en diversos àmbits que s’han demostrat totalment falsos, alhora que els anuncis de traspassos com el de Rodalies, que ja sabem que no es tal o els nuls avenços nacionals amb una Taula de diàleg fracassada. Per tant una obra de Govern pobre que ni tant sols te garantits els pressupostos propers i que ha de suar cada nova proposta degut a la seva fragilitat numerica. Son motius més que suficient per donar la veu al poble.

Alhora, la proclamació com a futur candidat al President republicà actual, no te massa sentit si les eleccions son d’aquí un any, sinó es per fer una campanya des del poder i amb el control dels mitjans per revertir les enquestes que els donen un altra disminució important de vot, que encara es podria veure més agreujada amb un hipotètic retorn del President Puigdemont que explica en part la validació per part del partit de la llei d’amnistia i el no esborrar el terrorisme del Tsunami i CDR que impedirà el seu retorn amb seguretat.

Un nou capítol d’aquest baix nivell dels nostres partits que han oblidat els seus compromisos amb la ciutadania per aferrar-se a les seves quotes de poder autonòmic al preu que sigui. Crec que Esquerra s’equivoca allargant una agonia que nomes els pot portar més descredit i cap triomf a presentar que no sigui la propaganda de fets que posteriorment queden en fum com en tota la legislatura.

Una estratègia espepèntica per uns anys polítics molt pobres.

EL FRAU DE LA DEMOCRÀCIA

La magnitud del frau democratic espanyol no te aturador i ara descobrim com alguns jutges reclamen al Ministre Marlaska desclassifiqui els sondejos de Suarez que assenyalaven a la proclamació d’una nova república espanyola.

Efectivament, jutges com José Castro del cas Noos o Juan Pedro Yllanes fan aquesta reclamació. Se sap que dos anys abans de l’aprovació de la Constitucion española del 78, Adolfo Suarez va fer una sèrie d’enquestes per conèixer quin model d’estat preferia la ciutadania espanyola durant la transició. Aquests donaven un clar resultat per proclamar la Tercera República espanyola, molt per davant de la monarquia que va acabar sent imposada pel règim franquista a la transició. Tots els documents son secrets oficials ben guardats. Aquests jutges balears ja jubilats reclamen el dret de saber aquestes dades, ja que amb els resultats dels mateixó el normal hagués estat un referèndum perquè la societat espanyola decidis el format que volia, cosa que mai han fet, i no tant sols això, sinò que es va incloure la monarquia a la llei de reforma política que es va sotmetre a referèndum el 1976 i per tant l’engany fins avui es que ja s’ha votat.

Jo, francament vull marxar d’Espanya i per tant el sentiment i desig seria igual amb una monarquia que una República, però aquesta democràcia de fireta imposada als espanyols ens porta a descobrir aquests paranys. Un règim franquista i els seus hereus que ho van planificar tot per seguir el règim amb diferents formes, es va anomenar hereu al Rei Borbó i d’esquena a la societat que havia de decidir, es va incloure aquest model d’Estat dins tota la Llei de reforma política per donar a votació i així vendre un pack i amb l’excusa perfecte per dir que ja s’ha votat, quan realment no es així, ja que el model d’Estat es un tema prou transcendental i important per ser una votació nomes d’aquest tema.

De fet les Dictadures, la darrera cosa que tenen el cap es precisament la societat que controlen i imposen el seu mandat, basat amb això i amb aquest canvi per la mort del Dictador purament estètic en questions de poder, el criteri va seguir igual, i així la peça angular de tot el sistema franquista com eren els Borbons van ser protegits i imposats fins el dia d’avui, una piramide on per sota estan les mateixes famílies que controlaven el poder duran el franquisme i totes les seves ramificacions dins les estructures de l’Estat inclosos els partits polítics principals.

El frau de la democràcia.

LA FARSA DE LA LLENGUA

Veient ahir el documental de TV3 sobre el cas de la petició d’oficialitat de la llengua catalana a la Unió Europea, va quedar molt clar que molts dels protagonistes explicaven un conte que provoca vergonya aliena i vol amagar la realitat.

Efectivament, com es natural, no dubto que hi hagi gent amb tota la bona fe i molta feina darrera com Plataforma per la Llengua, Òmnium o alguns representants catalans en les cambres europees, però malauradament la hipocresia i falsedat de la resta fan que tot quedi tacat. El representant espanyol del PSOE sense cap ganes, igual que el seu partit es va veure obligar a presentar una proposta que no es creia. Curiosament a la penultima reunió no hi havia problemes per arribar a la votació final i a la darrera oportunitat ho van descartar, molt curiós. Van presentar uns informes sense traducció a l’anglès que ningú es creu que fossin un oblit evidentment. Escoltavem veus d’altres Estats preocupats pels costos d’incorporar Català, Gallec i basc, i més enllà que de declaracions seves ens diguessin que serien a carrec de l’Estat espanyol no van ser capaços de posar negre sobre blanc amb un document per aclarir-ho i així veiem sorprenentment com al final de la presidència espanyola de la Unió encara hi havia Estats preguntant per aquesta qüestió. Veiem també els hooligans de Ciudadanos o PP amb absolutes barbaritats sobre que era un tema polític quan son ells principalment que han fet de la seva batalla contra llengua catalana la seva manera de fer política fins hi tot en Jordi Cañas questionva que era igual que ho parlessin 10 milions de persones o 4 en un nou deliri d’aquest personatge. En un moment donat veiem Miriam Nogueras advertint que si ells no compleixen, referint-se al PSOE, nosaltres tampoc i els seus 7 vots deixaran d’estar a disposició, quan hem vist com ha anat la votació dels primers decrets del Govern de Sanchez i que a canvi de res han estat votats. Els incompliments ja son el pa de cada dia i no veiem que aquestes amenaces de fireta es posin en marxa.

Ha passat una oportunitat d’or per la llengua amb la presidència espanyola i com era d’esperar ha volat amb un Estat que no vol aquesta llengua i uns partits catalans còmplices per seguir aquesta mentida. De fet una frase en el documentat desemmascarava la realitat “Un Estat quan entra a la Unió Europea ja porta la seva llengua sota el braç sigui 1,1000 o 1 milio de parlants”, per tant aquest és el camí únic, ser un Estat, tota la resta és perdre el temps i voler seguir un engany que ja fa massa que dura.

La farsa de la llengua.

EL LLEGAT ESPANYOL

L’Estat espanyol te molt clar que el seu tarannà democràtic es sota mínims i ho demostra a cada pas, podem parlar de la nul·la vocació de que el català sigui oficial a Europa o dels fets dels joves d’Altsasu que ahir en l’obra de Teatre que s’estrenava a Madrid van rebre l’ofensiva en forma de manifestació organitzada per VOX.

Efectivament, Lituània va refermar ahir el seu no a la oficialitat del català amb arguments curiosos i que fan sospitar que el paper d’Espanya i la seva petició de fireta i poden tenir molt a veure. Ens diu que podria provocar un allau de peticions de llengues minoritàries i això ho faria impossible, una predicció que no es demostrable, ja que cada Estat és un món, com exemple ens compara el català amb 10 milions de parlants amb el samogitia d’una part de Lituània, precisament d’on prové el President lituà amb mig milió de parlants. Primera equivocació i encara més quan el lituà, recordo oficial a la Unió Europea es parlat per nomes 4 milions de persones, per tant com argument cau pel seu propi pes. Recordo que cal unanimitat per l’aprovació de la oficialitat i les gestions espanyoles amb informes amb retard i malament no han ajudat gens. Com sabem ni PSOE ni PP no han estat mai favorables, ni ho son, i m’atreveixo a dir que ni ho seran, per tant un nou engany que en aquest cas empastifa altres Estats europeus.

En segon lloc, recordem el cas dels joves d’Altsasu que el 2016 van entrar en una baralla de bar amb dos Guardia Civils i les seves parelles que no estaven de servei, i van ser acusats de terrorisme i condemnats en penes desorbitades de presó. Una obra de teatre ens explica el cas i aquesta setmana s’estrenava a Madrid, per cert amb totes les localitats venudes. VOX ens va organitzar una manifestació davant el Teatre de protesta diuen per la dignitat de la Guàrdia Civil i contra el blanqueig del terrorisme. Ortega Smith ens diu que ningú apel-laria a la llibertat d’expressió si l’obra de teatre fos feixista o fes broma sobre les víctimes de l’holocaust ja que genera odi. Posa límits a la lliberta d’expressió, no tot es acceptable.

Aquest autèntic feixista retrògrad ens vol dir que una simple baralla de bar com moltes n’hi pot haver la qualifiquem de terrorista ja que es veu que els agredits eren Guàrdia Civils i tenen més drets que qualsevol altra ciutadà, barrejar aquest autèntic cop a la democràcia d’un Estat amb tics feixistas enviant a la presó aquests joves i deixant clar que hi ha ciutadans de primera i de segona, com tot bon règim dictatorial o barreja amb les víctimes de l’holocaust, on per cert ell suposo seria part dels botxins.

Sí, es llibertat d’expressió, un dret que Espanya es censurat i combatut, que li preguntin per exemple a Pablo Hassel que compleix condemna a presó.

El feixisme no pot parlar de llibertat d’expressió ni insultar exemples tant tristos com el cas d’Altsasu.

EL PAPER DE CADA ACTOR

En aquesta sèrie, cada actor fa el seu paper i normalment el gir argumental no canvia. El PSOE fa de PSOE i els partits catalans teoricament independentistes fan d’això, de fer de la teòrica la seva forma d’interpretar la realitat i d’aconseguir nous papers amb el mateix final.

El ministre Bolaños ahir tancava la porta a les esmenes de Junts i ERC per incloure el Tsunami el els CDR a l’amnistia amb l’argument que els delictes greus han d’estar exceptuats. Aquests fets deixen via lliure als jutges espanyols i segons el ministre avalen la legalitat constitucional de la llei. De fet l’informe dels lletrats del Congrés posa en dubte la constitucionalitat i apunta a reformar la Carta Magna per fer-la possible. Sigui com sigui el Tsunami Democràtic, els CDR, el President Puigdemont o Marta Rovira no sembla entraran en aquesta llei i la burla ja comença a ser monumental.

De fet, quan les negociacions per la investidura de Sanchez es van allargar tant i ens deien que la llei d’Amnistia era el debat permanent i que havien aconseguit finalment donar totes les garanties per fer-la possible i donar el vot positiu, ara veiem com era mentida ja que aquests punts tant importants van quedar sense negre sobre blanc i ara vetats pel PSOE com si res. Cada cop veiem com l’abast de la llei és més feble, i si finalment va endavant es pot quedar més gent fora de la mateixa que dins, tota una burla consentida i aprovada pels partits catalans i el seu soci del 155.

Bolaños s’excusa amb la justicia i el fet que els delictes greus han de quedar fora. Suposo que en l’Amnistia més famosa espanyola, com és la del franquisme no la deu contemplar igual i els assassins i torturadors del règim eren uns aprenents comparats amb els CDR i el Tsunàmic, ja se sap que uns contenidors cremats son molt més greus que la vida de les persones.

Crec que el President Puigdemont per exemple no entrarà en aquesta llei i la seva situació seguirà igual, cosa que potser li farà veure la seva errada estratègica, la primera ja va ser la República dels 8 segons i una oportunitat donada a les escombraries, la segona declaració sense efecte amb tota la gent apunt i ara donant aire als del 155 com veiem finalment a canvi de res i aprovant decrets amb un teatre que ja ningú es creu.

El paper dels partits catalans, es d’actors dolents de sèrie B, però segueixen la seva carrera artística com si res.

DIFERENT VARA DE MEDIR

El dia desprès de veure com Junts i Esquerra presentaven les esmenes per separat a la Llei d’Amnistia, una vergonya amb majúscules, veiem com aquests darrers tenen una vara molt diferent per medir amb qui pacten i amb qui no.

Efectivament, els republicans posen en marxa l’expulsió de la seva líder a Ribera d’Ondara per negociar amb Aliança Catalana. En aquest poble el PSC i ERC tenen els mateixos regidors i Aliança Catalana 1. l’Alcaldia es socialista i ara es pretenia un canvi amb el pacte dels altres dos partits. A pesar que la líder repúblicana del poble parla de la necessitat de canviar el Govern a l’Ajuntament, també especifica que han parlat amb Aliança Catalana, sense entesa encara. La direcció del partit ho considera un fet greu i censura qualsevol contacte amb el que ells anomenen l’extrema dreta i neguen que hi puguin fer cap acord posant en marxa el mecanisme d’expulsió.

És curiós com des del minut zero i amb el boom d’Aliança Catalana a Ripoll per exemple amb un discurs de la immigració desacomplexat i fugint del discurs naif de l’esquerra dissimulant els problemes que en alguns casos comporta, com la reincidència de la delinquència sense cap sanció i apel·lant sempre al respecte i cohesió de la societat sense veure res més i buscant simplement el vot. Com deia el discurs desacomplexat ha estat titllat d’extrema dreta com observem als mitjans públics controlats pels republicans. Una etiqueta per cert que no apliquen als partits espanyols com el que fan de crossa a Madrid a canvi de res, el PSOE. Un partit que va ser còmplice directe del 155 i les actuacions per intentar avortar el referèndum de l’1 O i posteriorment amb la llei esmentada deixar la democràcia en res, un partit que va crear els GAL per exemple, un grup terrorista per lluitar contra ETA amb delictes de sang i que ara per exemple en la llei d’Amnistia i les esmenes presentades ja ha dit clarament que nega treure l’excepció de terrorisme que seguiria implicant per exemple els CDR o el Tsunami Democràtic i que donarà suport a paralitzar la llei davant els Tribunals Europeus, però aquests segons els repúblicans no tenen cap etiqueta i son aptes per pactar qualsevol cosa.

Son les diferents vares de medir dels repúblicans, tot marcat pels interessos electorals i per l’engany a la societat atorgant etiquetes i donant la validesa a les mateixes amb tots els mitjans de suport que utilitzen.

LES CLAVEGUERES SEMPRE SURTEN

Els papers secrets de l’anomenada Operació Catalunya nomes fan que confirmar aquesta pràctica del Govern de Mariano Rajoy amb convivència amb Fiscals, la policia, mitjans, empresaris i el que anomenem deep state contra l’independentisme i que deixa ben clar de quin Estat parlem quan anomenem Espanya.

Aquesta persecució amb informes policials falsos i falsos testimonis contra l’independentisme, evidentment era sabuda per M.Rajoy, bé crec que ara ja es pot dir que correspon al President Mariano Rajoy i el seu Govern, especialment Jorge Fernández Diaz i que dona idea de la guerra bruta que un Estat sense democràcia pot utilitzar contra la simple voluntat de la ciutadania, i que en un Estat normal suposaria un escàndol amb greus conseqüències amb condemnes i depuració d’una policia corrompuda i uns Jutges del passat.

Sobre el tema, Isabel Díaz Ayuso ens diu que no sap quin és l’interès d’aquestes notícies, i ho atribueixa a deslegitimar el PP, el que significa que callin i nomes puguin governar uns i decidir per tothom. El President murcià Lopez Miras ho justifica dient que Rajoy va posar tota la maquinària de l’Estat al servei de la Unitat d’Espanya i l’interès general de tots els espanyols i poder frenar un cop d’estat a Catalunya.

Realment res de nou, ni res que no es tingui present. Ayuso és fa l’orni, i el seu nul tarannà democràtic fa que trobi normal aquest joc brut contra rivals polítics per eliminar-los. La seva lògica el va un victimisme cap al seu partit i parla de que governin altres per decidir per tothom, potser algú li hauria d’explicar que un Govern fa lleis i gestiona per tothom, els seus votants i els que no ho han fet, es de nivell bàsic de democràcia. El President murcià també troba aquestes pràctiques mafioses normals i tot per la unitat d’un territori per damunt de l’opinió del seus habitants, i s’atreveix a parlar de l’interès general de tots els espanyols que es veu dicta ell. Per rematar el seu tarannà treu les paraules cop d’Estat per definir un referèndum i el poder de decisió de la ciutadania. No hi ha dubte que l’àntic règim li agrada més.

Quan les clavegueres opinen de les clavegueres no hi ha dubte que qualsevol part d’ètica, de democràcia o respecte desapareixen completament. Com deia abans seria un cas que esquitxaria tots els racons d’un Estat normal, cosa que el mateix Sanchez sembla deixa per una Comissió d’investigació que com sabem no comportarà res més que beneficis polítics per cada partit depenent de les conclusions que vagin sortint.

Les clavegueres sempre surten.

LES DESIGUALTATS CREIXENTS

Oxfam ens explica en un informe recent que els 5 homes més rics del món han duplicat la seva fortuna des de 2020, i per contra gairebé 5 mil milions de persones s’han empobrit en el mateix temps.

Aquest contingut el trobem en aquest informe de desigualtat de l’organització que ha publicat pel Fòrum Econòmic Mundial. Calculen que poden ser necessaris més de dos segles per erradicar la pobresa i parla d’aquests 5 homes com Elon Musk (Twitter), Jeff Bezos (Amazon) o Warren Buffet (inversor) entre d’altres. Ens descriu que la seva fortuna ha passat de 405 mil milions de dolars el 2020 a 869 mil milions el passat curs. Un augment de 14 milions de dòlars per hora per cada un d’ells. Tot molt marejant. Per altra banda 7 de les 10 empreses més grans del món té un multimilionari com a president. A l’altre costat aquests prop de 5 mil milions de persones veuen com la seva pobresa ha augmentat i proposa donar prioritat als serveis públics, una regulació de les grans empreses, eliminar monopolis i impostos sobre els beneficis excessius. De fet com exemple el valor de mercat de les mega empreses es de 10,2 bilions de dòlars i això ès més que el PIB combinat de tots els països de l’Àfrica i Amèrica Llatina.

De fet ens diuen que aquestes empreses creixen a costa de la resta de la població i les desigualtats privatitzant serveis públics i patrocinant l’evasió fiscal per exemple.

El món no va pel bon camí, almenys pel conjunt, i el capitalisme desbocat ens porta a aquestes desigualtats sense fí i en augment. No es pot prohibir l’èxit empresarial nomes faltaria, però si que s’ha de regular la democràcia perquè això no afecti el conjunt de la ciutadania, una empresa no pot se el lobby amb més poder que un Estat, ja que el sistema democràtic s’ensorra i la ciutadania queda indefensa i en mans privades. No es poden generar aquestes desigualtats amb el que suposa. El servei públic patrocinat per la ciutadania ha de ser primordial. No pot ser que un 1% de la població mundial tingui més riquesa que el restant 99%. No hi ha res que divideixi i destrueixi una societat que aquestes desigualtats.

S’ha de tornar la societat al centre del sistema, precisament per gaudir-ne amb els seus serveis pagats amb els impostos de tots i que serveixin per ajudar als que es queden més al darrera i no per cobrir de diners als que no ho necessiten. Sempre hi haurà rics i pobres, però una societat tant individualitzada nomes pot portar a l’autodestrucció del global i amb això no hi haurà ni pobres ni rics.

Per responsabilitat, cal aturar les desigualtats creixents i el sistema creat que els envolta.

EMPRESES MARCADES

Les peticions que hem escoltat per part de Junts, sobre el retorn de les empreses que van marxar el 2017 pel procés independentista i amb el decret espanyol que els hi va facilitar que precisament vol revertir amb sancions pel mig pel seu retorn.

Aquestes empreses com ara La Caixa o Banc de Sabadell van traslladar les seves seus fiscals anant contra la mateixa societat on feien negoci, i el que és més greu, contra la democràcia, ja que la independència la va escollir i votar la gent majoritariament, per tant no estem parlant d’un cop d’Estat militar, d’una dictadura ferotge o altres similars, sinó la mateixa democràcia que simplement canviava el poder del territori de Madrid a Barcelona. Espanya amb el President Rajoy al capdavant conjuntament amb la violència policial i les clavegueres de l’Estat van aprofitar per intentar fent xantatge en tots els àmbits a Catalunya, i en aquest tant sensible va facilitar el trasllat de les seus d’empreses amb catifa vermella, una actitud més del tarannà miserable espanyol i que en realitat no va ser una mesura que portes moltes conseqüències per Catalunya, ja que la majoria els seus llocs de treball i seus van continuar a Catalunya, excepte la seu fiscal i es va demostrar que altres empreses que es van mantenir fidels com era la normalitat. Els números van ser que de les 5000 empreses que s’especulava que marxarien van acabar sent unes 300 i una part ridícula del total.

Tanmateix, tots els auguris per Catalunya, no s’han complert ja que l’activitat econòmica ha continuat i ha deixat en res la propaganda espanyola. No cal fer cap pas, totes van tenir la seva oportunitat i no entrar en una qüestió política i democràtica. Les seves actituds miserables aprofitant aquest decret espanyol ni han de ser premiades pel retorn, nomes faltaria, ni sancionades.

Aquesta activitat econòmica és lliure i legalment no es pot imposar ni revertir. De totes maneres si quedes una mica de dignitat i desprès de les actituds miserables d’aquestes empreses cal saber quan arribi l’hora qui te avantatges i qui no, cosa que amb la falta de dignitat dels nostres partits dubto que mai arribi a passar, ja que no hi ha mentalitat d’Estat per donar suport a empreses arrelades al país i ajudar a fer-les potents per plantar cara aquests lobbys i siguin una alternativa real per la gent.

Son empreses marcades.

PEIX AL COVE 2.0

Ahir vam veure un nova obra de Teatre, més aviat una reposició dolenta, amb un final que tots sabem com acabarà, concretament en la via morta de Madrid i en l’oblit d’uns acords perduts en el temps per vergonya nostra.

De fet, desprès de veure el comportament d’Esquerra aquests darrers 6 anys com a crossa socialista sense embuts i sense aconseguir res palpable, apart d’inventar acords que posteriorment hem comprovat que mai seran una realitat, el darrer el traspàs de Rodalies, assistiem a una lògica de dignitat i fermes per part de Junts que va durar fins el darrer segon, on aquesta mena de peix al cove venut ha estat l’excusa per perdre tota la credibilitat guanyada si es que en tenien alguna.

Aproven els decrets de Sanchez amb la seva abstenció, i ens venen que han acordat suprimir el punt de la llei d’amnistia que quedava paralitzada pels Tribunals Europeus, de fet avui fonts socialistes ja ens diuen que qualsevol prejudicial presentada al TJUE farà que es paralitzi la llei que pot anar per uns quants anys. Ens venen que han aconseguit el traspàs de le competències d’inmigració a bombo i plateret, de fet Bolaños refreda la qüestió dient que serà via una llei orgànica que encara s’ha de desenvolupar i sense detallar les competències que es traspassaran, és a dir una lletra petita que ja sabem per experiència que acaba sent un engany com ja en tenim molts exemples, quedant nomes el titular. De fet ningú crec que es creu que Madrid ens donarà el poder sobre immigració. El tema de la publicació de les balances fiscals, ja ens diuen que no ho faran i en tot cas seran per totes les comunitats com fa cada administració, i per cert si les publiquen, Catalunya tornarà a veure aquest espoli econòmic i fi del tema, res de nou a l’horitzó.

En definitiva, un sainet per crear expectació a l’espectador i on el guionista s’ha quedat sense idees al final. Des de diferents vies els dos partits catalans arriben al mateix final, un suport a canvi de res, apart del manteniment del seu partit per damunt de la societat catalana. Tornem abans del 2017 i on la independència queda guardada en un calaix per molt de temps, la societat enganyada i l’autonomisme de sempre atrapant aquests partits sense cap aspiració real de plantar cara.

Un peix al cove 2.0, però ara amb pinta de peix bullit.

EL FRANQUISME SENSE FÍ

Dues questions hem vist en els darrers dies per veure com un Estat que s’omple la boca de democràcia plena, simplement es una evolució del franquisme, dirigida pels mateixos i amb total impunitat davant l’acceptació de la societat.

Per un costat la Mesa de les Corts Valencianes ha admés a tràmit una iniciativa legislativa d’un exfalangista per prohibir el terme País Valencià i apart perseguir amb sancions qui defensi que el valencià i el català són la mateixa llengua. Una iniciativa que va en contra del mateix Estatut d’Autonomia i que la Mesa presidida per VOX ha acceptat encara que en el Preambul de l’Estatut es reconeix la denominació que es vol prohibir, pel que fa la segona qüestió es va en contra del consens acadèmic i de la mateixa Acadèmia Valenciana de la Llengua.

En un altre ordre, ahir veiem en el reportatge sobre Via Laietana, un cop més com aquests monstres policials van i han fet de la tortura indiscriminada i fosca el seu mode de vida. Monstres que des del franquisme ja van dir que ells eren servidors públics i que seguirien com a policies, gràcies a que la falsa transició va ser dirigida per ells. Miserables que mai han estat condemnats en cap de les denúncies posades per les víctimes i que l’aparell judicial en la mateixa ona ha deixat en res. Una gran vergonya i indignació.

Nomes una dictadura o falsa democràcia pot permetre que un falangista reconegut, partit que evidentment hauria de ser prohibit, cal recordar que a Alemanya no existeix el partit nazi i no tant sols això sinó que pugui guiat pel seu odi a Catalunya pugui presentar iniciatives contra el mateix Estatut d’Autonòmia com la denominació i encara més seguint la falsedat de dividir la llengua catalana en contra de tots els criteris acadèmics i de la mateixa acadèmia valenciana que evidentment davant aquesta iniciativa miserable política ha seguit els criteris lingüístics que en aquest cas son els únics que haurien de prevaldre. Un nou cop a qualsevol cosa que es vulgui dir democràcia, una nova broma macabra per la societat.

Quan una dictadura simplement canvia les paraules però segueix manant i protegint als seus amb un canvi fictici, passen aquestes coses, que els torturadors i col·laboradors assassins del règim segueixen protegits i amb via lliure per fer la seva vida des de posicions de poder, i les víctimes segueixen amb total indefensió com ciutadans de segona. De fet nomes cal veure com Grande Marlaska es l’actual Ministre de l’interior i tots sabem les condemnes que des d’Europa han vingut a la seva persona, com deia aquell no fa falta dir res més.

Es el franquisme sense fí.

NO HI HA CANVIS

Com era d’esperar Esquerra segueix la seva deriva de seguiment cec al PSOE, i ja ha confirmat el seu sí als decrets que presentarà el Govern espanyol demà, inclos el que perjudica l’amnistia. Una llàstima la deriva on estan instal·lats i que conjuntament amb altres variable perjudica molt l’independentisme.

Pedro Sanchez hauria de saber que si depén d’una coalició de partits per mantenir el seu Govern no es molt recomanable actuar com si fos un Govern d’un sol partit i aprovar en el Consell de Ministres aquests decrets de mesures socials i amb la llei d’amnistia pel mig amb el parany que la supedita a la decisió dels Tribunals Europeus i per tant poder deixar en via morta mentrestant durant molt de temps. Aquesta llei afecta principalment a Catalunya i per tant els dos partits que li donen suport en tenen responsabilitat i no es de rebut que els repúblicans justifiquin el seu sí a cegues utilitzant els mateixos arguments que els socialistes espanyols i una seguretat jurídica com excusa, avalant la postura socialista de no fer cap canvi i minimitzant les raons de Junts com si no fossin rellevants.

De fet la millor manera, apart de pactar amb els socis aquestes mesures, seria posteriorment presentar-les com a projectes de llei a la cambra i donar oportunitat a tothom de posar les seves esmenes, cosa que amb un decret no es pot fer.

Aquesta manera d’actuar per la imposició, es normal en uns partits sorgits del franquisme, que l’han protegit fins ara i que hem vist com han actuat amb reptes democràtics com Catalunya. De fet la història avala que Espanya poca cosa ha negociat per resoldre els conflictes i menys els interns, per tant res de nou a l’horitzó. Un altra cosa es la catifa vermella que Esquerra ha posat a Madrid per fer de crossa constant d’aquest partit, i no tant sols amb això, sinó mentint descaradament amb els seus acords venuts com a grans proeses i que s’han demostrat un parany rere l’altra. No vull dir amb això que els de Junts siguin millors, però de moment els gests son diferents, ja en veurem els resultats. La veritat es que l’únic llenguatge que entenen és el de la no subordinació i demà en pot ser una primera oportunitat per canviar les dinàmiques.

Com sempre he dit, la unitat estratègica es fonamental pel projecte independentista i com hem vist els partits no estan disposats a exercir-la, i reforçar així el seu poder. Cosa que vol dir clarament que no es creuen la independència ja que actuen com sempre, com una autonomia sense fí.

No hi ha canvis.

CINISME AL DESCOBERT

Tant el Jutge García-Castellon com la Ministra del Govern espanyol María Jesús Montero segueixen amb el seu cinisme sense fronteres i ens donen de regal de Reis la indefensió d’una societat davant aquests personatges sense vergonya.

Per un costat el jutge s’aferra a un informe d’AENA per sostenir l’acusació de terrorisme a Tsunami Democràtic, el mateix diu que les protestes van afectar el control aeri. Amb això relaciona el President Puigdemont i Marta Rovira amb el terrorisme. Aquest informe parla de la impossibilitat d’alguns controladors per accedir al seu lloc de treball, cosa que va provocar 11 retards i 115 cancel·lacions afectats per la pèrdua d’aquest personal. Aquesta tesi no es compartida a Europa, l’EASA nega cap impacte significatiu aquell dia, alhora també nega cap impediment per l’assistència mèdica a un turista francès mort per un infart aquell dia.

Per un altre costat Montero demana abandonar partidismes i acatar el decret que pot torpedinar l’amnistia, argumentant que es supedita al dret comunitari. Davant l’amenaça de Junts de votar-hi en contra ja que obre la porta a no poder amnistiar independentistes fins d’aquí a uns anys, quan es pronuncii el TJUE, o sigui deixar sense efecte fins que el Tribunal Europeu no respongui sobre el tema.

Aquests personatges ens deixen amb una indefensió sense remei, i això en una democràcia no hauria de poder ser, especialment el jutge i un terrorisme que nomes existeix en el seu cap o amb els seus somnis erotics, però mai en la realitat. Crec que s’ha de ser molt miserable per aprofitar una desgracia en forma d’infart per vincular-ho a les protestes com si fos un assassinat i ara al no sortir la primera jugada amb alteracions aeries que les presenta com un boicot en tota regla i que l’agència europea ja ha desmentit rotundament. No es pot jugar així amb aquest poder que mai hauria d’haver ostentat i que segur en un vertader Estat democràtic no exerciria. Que serà el proper vincular un accident de cotxe a l’autopista en direcció a l’aeroport aquell dia amb les protestes, ja n’hi ha prou.

Montero no pot demanar abandonar partidismes, quan es el que fa ella precisament. Aquest decret deixa interessadament l’amnistia en paper mullat fins d’aquí molts anys i ho sap perfectament. Segur que si fos per ella no existiria l’amnistia, però intentar enganyar d’aquesta manera i pintar-ho de responsabilitat amb el dret comunitari que quan ha convingut no han respectat precisament, es també molt miserable i mereix el primer no i pèrdua de votació, alhora evitant empassar el primer gripau de la legislatura.

Un cinisme al descobert.

LA FARSA DE LA REUNIÓ

Com si no hagués passat res els darrers anys, el President espanyol torna a Palau amb honors per exhibir la seva màgia davant un President de la Generalitat incapaç de mantenir uns mínims de dignitat.

Sanchez, s’ha de dir un polític hàbil juga amb els partits independentistes com i quan vol acordant i incomplint a parts iguals amb uns interlocutors submisos i de baix nivell que no li suposen massa dificultats.

Ens venen a bombo i plateret uns acords, com una propera reunió de la Taula de diàleg, les bases del traspàs de rodalies amb la formació del consorci mixt i ja avisant que serà lent, una llei del plurilingüisme que serà un gran salt pel català, i estudi d’una millora del finançament sempre dins el marc conjunt.Pel que fa al Referèndum demanat proposa una millora de l’autogovern com a solució, ja que la consulta no cap a la Constitució i considera una proposta de màxims.

Que aquestes alçades una Taula que nomes s’ha reunit 3 cops amb uns resultats nuls i sense poder parlar del problema real, vetat per la part espanyola i amb un altre Taula en marxa amb mediador, fa riure per no plorar i seguir amb aquesta presa de pel sense fi. El tema rodalies ja ha quedat clar que el consorci seguirà en dret de vetar per la part espanyola i per tant prou de dir que es un traspàs que no existeix. Fa vergonya acordar lleis per millorar el català amb el partit que no ha estat capaç, ni ganes de portar el català a les institucions europees que està dacord amb el 25% de castellà a les escoles i que ha lluitat contra el nostre idioma com el que més. El mateix podríem dir del finançament, un nou model dins el marc conjunt com ja son molts i sempre amb el resultats d’aquest 10% que marxa i no torna, conegut com espoli fiscal.

Per últim el referèndum que ningú es creu, no es cap proposta de màxims com alertava avui Vicent Partal encertadament, l’objectiu màxim es la independència, el demanen els mateixos que no van voler aplicar el resultat del 2017 i per enèsima vegada ens diuen que això no és possible, ni ho serà acordat amb Espanya, amb la proposta trampa de la millora de l’autogovern que curiosament va minvant amb els anys.

Una nova riota i vergonya seguir amb la paròdia aquesta, i mentrestant el món independentista dividit i decebut, alhora que els partits segueixen la comèdia com si res.

ELS INTOCABLES

Tots recordem la pel·licula “Els intocables d’Eliot Ness” protagonitzada per Kevin Kostner, i que relata un grup dins la policia que manté la llei seca instaurada a Estats Units. Un grup apart del sistema, més o menys com els jutges espanyols.

La denúncia feta als Jutges per part de la portaveu de Junts al Congreso demanant que alguns haurien de ser jutjats i condemnats i esmentant alguns noms que tots podem ubicar a la nostra ment com Pérez de los Cobos, Marchena, Espejel, Llarena, Lamela i d’altres.

Les reaccions ja les hem vist, les peticions dels fiscals per actuar contra Nogueras en aquest cas, sense cap delicte aparent. També la reacció del PSOE vetant que els Jutges compareguin a les comissions creades en un acte de protecció del sistema corrupte espanyol i la opacitat i privilegis que el rodejen.

Una nova mostra d’aquesta classe especial amb més drets que la resta de la ciutadania, anomenada aparell judicial que pot fer i desfer sense cap responsabilitat, i amb total impunitat. Hem vist la farsa de judicis contra l’independentisme que no passarien el filtre de cap revisió judicial i fetes per simple venjança i com a resposta d’un Estat antidemocràtic a la petició precisament de més democràcia com seria normal. Comissions com la del Pegasus han de portar autorització judicial per fer-lo servir i per tant no te cap sentit muntar una Comissió si els principals responsables no han de donar cap explicació. El sistema espanyol ha provocat que el poder executiu ha passat la pilota al judicial per apaivagar i lluitar contra la democràcia catalana i aquest farcit de remores del passat i olor de naftalina ha fet i desfet amb despropòsits un rere l’altre que en bona part l’exili ha tret a la llum i diversos tribunals d’estats europeus han contradit com no podia ser d’altra manera.

Un Estat sense democràcia, amb la demanda catalana avalada per les urnes va reaccionar primer amb la violència desmesurada per aturar el vot de la gent i posteriorment amb la repressió descarnada per part de l’aparell judicial que es creu per damunt del bé i del mal, fruit del sistema heretat del franquisme i sense canviar en l’essèncial.

En un Estat normal, l’aparell judicial ha de portar els mateixos drets i deures que qualsevol ciutadà, i com qualsevol altra amb responsabilitats per les seves actuacions que mai poden ser arbitraries o ideològiques. Aquesta barra lliure provoca que en aquest repte democràtic hagi quedat retratat i això no hauria de quedar impune, sinó quines garanties o defenses te una societat amb aquest monstre que han creat, la resposta es cap.

Son els intocables.