ONU: 1 PSC: 0
Sense categoria
El secretari general de les Nacions Unides Ban Ki-moon amb la seva visita a Andorra i en resposta al procés d’autodeterminació català va afirmar que tots els problemes entre països s’han de resoldre amb mitjans pacífics i amb diàleg, respectant les aspiracions genuïnes dels pobles. Tota una bona declaraciód e principis que la podem contrastar amb el portaveu del PSC Jaume Collboni demanant urgentment una comissió al Parlament per senta les bases d’un nou finançament pactat amb l’Estat, obviant que la realitat es una molt diferent que res te a veure amb això.
Son dues cares de la mateixa moneda, una mira el present i el futur, demostrant que les Nacions Unides respecten els processos d’autodeterminació, de fet no va ser l’únic gest, ja que amb normalitat es va expressar amb català durant unes frases fent referència a la nostra llengua com el que es una llengua mil·lenaria. Dues paraules com respecte i normalitat que malauradament no son molt freqüents per altres llocs. Per altra banda i davant la venda de diàlegs sense propostes i finançaments de fireta fantasmes orquestrats des de diversos mitjans, el PSC ja s’ha precipitat tal com va fer demanant que es demanes una reforma de la Constitució, ara tornar a estudiar un nova proposta de finançament per pactar al 2014, sense recordar els temps passat i deixant clar que no confien en el govern de Rajoy, tota una burla macabra que ha portat aquest partit a perdre el nord com ho ha fet, davant una situació que se li ha anat de les mans.
Realment, una de les coses que més preocupa a l’Estat espanyol, es la nostra projecció internacional, i segurament falta camí a fer, però tampoc estem sols, i missatges com els de Ban Ki-moon son tota una empenta al nostre procés i a les respostes que podem rebre més endavant, de fet no ha dit res que no entri dins la normalitat de qualsevol persona normal, promocionar el diàleg de manera pacífica i amb respecte a la voluntat majoritària d’un poble. Suposo que qualsevol demòcrata ho podria signar, i segurament seria així, excepte quan Catalunya està pel mig. Aquestes declaracions, com les que hem i esperem sentir d’altres dirigents mundials o personalitats importants no fan res més que deixar en evidència l’actitud d’un estat democràtic per fora i buit per dins, i on les paraules diàleg i respecte son substituïdes per imposició i legalitat. Suposo que per això aspirem a que la nostra bandera estigui onejant entre les banderes lliures del món a l’ONU i amb la recepta ja esmentada que coincideix perfectament amb el nostre tarannà.
Caminant en direcció contrària i amb una desorientació que fa feredat, els socialistes catalans com si ens trobéssim al dia de la marmota, amb un bucle que es va repetint sense avançar, han aprofitat la mínima insinuació de finançament per intentar oblidar el tema principal i proposar una nova comissió per tornar a un pacte fiscal ja oblidat i mort, tanmateix cal dir que el Parlament amb bon criteri no acceptarà aquesta proposta, ja que una cosa es intentar flexibilitzar el defícit per sobreviure fins la consulta i l’altra es renunciar al principal objectiu que la societat catalana ha demanat, decidir el nostre futur, que res te a veure amb un nou o vell sistema de finançament, que alhora son simples promeses com sempre d’un nou engany que ja ningú es pot creure i que cal recordar que si fos veritat, simplement serviria per reduir el nostre espoli, i això es com celebrar que et robaran menys, tot un despropòsit que ja no te cap sentit.
En definitiva, seguim avançant, i no podem apartar la direcció cap a la llibertat.