ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

OMPLIR DE CONTINGUT L?AUTOGOVERN

General

Aquesta es la frase que va pronunciar el president de l’estat espanyol Zapatero, en la festa de la Rosa socialista d’aquest cap de setmana, on ha presentat el PSOE-C com el partit de la convivència i la concòrdia, davant els agitadors de l’independentisme, i els que agiten l’anticatalanisme per bandera per treure’n rèdits. Tot això amb una perfecta comunió amb la cúpula socialista catalana, que considera en el seu manifest electoral, la sentència del TC com uns petits canvis sense transcendència.  Tota una declaració d’intencions.

 

Zapatero es va mostrar encantat a Catalunya, terra que diu admira, i que lluitarà contra aquells que la volen utilitzar electoralment referint-se als independentistes i al PP, garantint el seu model que ningú se senti més que ningú  en aquesta terra, unida a Espanya. Lloa l’Estatut, que comporta el major finançament, i major inversió en infraestructures de la historia, i acusa el PP de mirar cap un altra costat, davant la preocupació socialista, i amb una total sintonia amb el President Montilla, que segons el manifest defensa la utilitat de l’estatut, que queda més potent que l’anterior, i en vol el seu total desplegament i una reforma constitucional per un estat federal, acusant al PP de tots els mals amb la llei orgànica catalana, i reforçant el caràcter bilateral de les relacions catalanes amb l’estat, contraposat a una alternativa que es l’independentisme i l’embolic. També ha intervingut l’alcalde Hereu, que defensa que Catalunya no vol prescindir d’Espanya, i defensa ser el motor d’aquest estat.

 

El cinisme d’aquesta gent no te límits, i ens prenen per imbecils quan volen omplir de contingut una llei morta, que ells mateixos han ajudat a buidar, presentant esmenes a les 24 hores d’aprovar l’estatut original, estant a l’altre costat de la taula en la negociació, i posteriorment amb uns magistrats posats pel PSOE en el tribunal, que també volien escapçar el poc que quedava de l’Estatut, per no parlar del recurs del Defensor del Pueblo, per cert socialista, o declaracions com la felicitat de la  Chacon pels resultats, o el fi de l’autonomia proclamat pel mateix Zapatero.  Ells, junt amb el PP han deixat aquest text en un no res i completament buit.  Com pot parlar de les millors inversions o el millor finançament, quan cap any han complert la clàusula dels 7 anys amb inversions, i les infraestructures son de segona divisió, que ho sap que el nostre 10 % del PIB es espoliat, 60 milions diaris en nom de la falsa solidaritat, això per ell es el major finançament de la historia. Com pot acusa d’utilització electoral l’independentisme, quan ells porten  tota la vida enganyant per disfressar de color de rosa una simple autonomia de tercera a l’estat espanyol.

 

Quina utilitat te aquesta llei, de quin desenvolupament em parla, sinó en queda res, i els traspassos de competències o son ficticis com el de Rodalies, o simplement no existeixen.  De quina bilateralitat em parla, quan no ha existit mai entre un superior i un inferior, i a més la sentència l’ha esborrada per si quedava algun dubte. Com poden qualificar d’embolic la llibertat d’un estat propi, quan defensen un altre estat com l’espanyol amb totes les lloances. Hereu amb la seva mentalitat colonial aspira a ser motor d’Espanya, un estat mai pot ser motor de ningú, que no sigui d’ell mateix, el demes es un imaginari  reduït, on el mon s’acaba els Pirineus.  Es la oferta que ens ofereix el socialisme català, un federalisme utòpic, i una submissió pels segles dels segles.

 

En definitiva,  el mateix discurs popular amb altres protagonistes, i diferents paraules, no es pot anar contra el poble que et dona el poder, i ells ho fan amb tota la naturalitat i sense recança.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.