ODI SENSE FRONTERES
Hem conegut el cas d’una noia britànica que es troba en perill d’expulsió per participar en la protesta contra la sentència del procés. Un nou cas esperpèntic amb la repressió de l’odi espanyola.
La fiscalia li demana per moure dos contenidors 2 anys de presó substituits per l’expulsió del país. Ella veina del Clot a Barcelona es acusasda per les protestes independentistes del 2019 per desordres públics i l’expulsió seria per vuit anys. Es dona el cas que la noia als 6 anys va venir a viure a Alacant, i fins hi tot a treballat per la Generalitat. El cas va ser per la condemna als líders independentistes i amb les manifestacions de rebuig que es van produïr. Diuen segons els Mossos d’Esquadra que va moure dos contenidors al mig de la calçada per evitar el pas dels furgons policials i la seva identificació diuen es pel seu serrell. De fet hi ha moltes persones amb aquests trets físics i no hi ha imatges que recullin la seva presència, i de fet hi ha un precedent d’absolució ja que l’acció no provoca alteració de la pau pública, del que se l’acusa amb ella.
Aquesta es la doble vara de mesurar de la justícia espanyola i el context on ens trobem, aquell que vergonya de tots nosaltres veiem com els nostres partits hi col·laboren, validant aquesta manera d’actuar i blanquejar la mateixa. Pel que fa al cas no hi ha proves amb imatges i per tant nomes es la paraula d’un mosso sobre el de la noia i això es molt perillós ja que no te cap lògica que la paraula d’una persona prevalgui sobre la de l’altre cosa que podria portar a situacions d’indefensió total per part de la ciutadania, dir que te un serrell, això es ridícul, ja que hi ha milers de persones amb un serrell, apart tenim el cas resolt d’un altre judici que va comportar absolució pel mateix tipus de delicte. Si mirem la condemna per suposadament moure dos contenidors de 2 anys o 8 anys d’expulsió ja es demencial per la seva exageració en comparació amb altres delictes molt més greus.
De fet i en un context més polític, els nostres representants i institucions van ser incapaços de condemnar la farsa de judici que vam viure a Madrid i per descomptat la ciutadania que encara conservava un mínim de dignitat havia d’expressar la seva indignació d’alguna manera amb aquest sistema podrit. De fet van posar amb molta dificultat la policia i van estar a punt de revifar el conflicte amb tots els nostres partits en contra, els mitjans en contra i el sistema rebutjant les seves accions.
Aquí veiem com l’odi no te fronteres i que nomes el poble pot salvar el poble.