ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

ODI I PARODIA

Dos fets tenen cabuda i es complementen en aqueste últimes hores. Per una part la sortida amb permís de Jordi Cuixart i per l’altra la taula de partits a Catalunya, previa a la de Madrid pactada per Esquerra i el PSOE.

Pel que fa en Cuixar, alegría perquè pugui gaudir de 48 hores de llibertat amb la seva familia, aquella que precisament mai havia d’haver perdut i que injustament compleix ara a Lledoners, de fet les declaracions de Roldan per part de Ciudadanos questionant la validesa d’aquests permisos quan sap perfectament que son política penitènciaria i aplicables a tothom no fa més que fer-nos veure el grau de mesquinesa i odi que pot arribar el ser humà.

El seu company a l’Eurocambra, Jordi Cañas ha seguit la mateixa tònica aquesta nit a TV3 cec d’odi per l’entrevista al President Puigdemont amb una intervenció plena d’insults i faltes de respecte per un personatge que no hauria de poder sortir a una televisió pública sense uns mínims d’educació i correcció.

Per altra banda avui una taula autonomista on els que no volen dialeg no hi son, la CUP per raons inverses tampoc i on sembla la foto será el més important per un contingut buit completament, ja que aquesta previa de la Taula a Madrid oblida completament el mandat de l’1 d’octubre que ja sembla superat i invalidat pels nostres propis partits que com com he llegit en una taula entre representants autonòmics i representants estatals no en sortirà mai la independencia, i si acords autonòmics estatutaris que posteriorment i amb tot el cinisme ens volen passar per una consulta, per posteriorment l’Estat els incompleixi com ha fet sempre.

Aquesta es la part de parodia on vivim, un mandat clar que els partits s’esforcen en esborrar i agafar un nou rumb amanit amb proclames o fum que no ens porten al vertader objectiu de la societat catalana.

Quan l’odi per un costat i la parodia per l’altre es donen la mà, el cocktail no pot ser mai garantía de cumplir amb els mandats de la societat, i això va des dels partits a les entitats i fins hi tot Tsunamis amb poca bufera.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.