ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

NOVA PLANTOFADA EUROPEA

La nova resolució del TJUE sobre Valtonyc i la mala utilització de la seva euroordre automàtica, deixa un cop més la sensació d’aquell “Spain is different”, i ho es perquè senzillament ja una bona part de la Unió Europea amb estructures democràtiques consolidades com la justícia i un Estat on evidentment la falsa transició de la Dictadura a la pretesa democràcia, es una quimera encara molt llunyana.

També es certifica si es que calia que la decisió de l’exili va ser un encert per posar en evidència aquesta xacra judicial ancorada en el temps i moguda per la venjança i el nul respecte als drets de la ciutadania. De fet les úniques victòries de l’independentisme des de l’1 d’octubre son aquestes, i malauradament cap més.

L’opció de lliurar-se a la justícia espanyola dels nostres presos polítics, evidentment mereix respecte però des del punt de vista dels drets personal es errònia i els fets ho demostren dia a dia. Com diu la Nerea Rodríguez “Què tal els jutges europeus?”

Què tal els jutges europeus?

per Nerea Rodríguez

Nova clatellada de la justícia europea a Espanya. I ja en són tantes que fins i tot n’hem perdut el compte. Ara, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha donat la raó a Valtònyc, assegurant que Espanya va utilitzar malament l’euroordre automàtica contra el raper. La justícia espanyola ha quedat de nou en entredit, i ha estat precisament l’exili qui l’ha deixat en evidència.
Després d’aquest nou revés, ressonen amb força al meu cap les paraules que va pronunciar l’exconseller a l’exili Toni Comín aquest dissabte des de Perpinyà. “Què tal, els jutges belgues? Què tal els jutges alemanys? Què tal els jutges escocesos? Què tal el TJUE?”, preguntava Comín al govern espanyol. Cap resposta. Ni ara, ni mai. L’Estat està prenent consciència, a força de bufetades, que l’actuació sense límits del seu sistema judicial només funciona dins del seu territori.

A poc a poc -i no sense sacrificis i patiments personals-, s’està demostrant que Espanya és un estat on els dissidents polítics no hi tenen cabuda. Però també s’està posant de manifest que l’exili va ser una decisió encertada, sobretot estratègicament. Ha servit per posar en evidència el sistema judicial espanyol, ancorat en el franquisme. I així les coses, la pregunta continua esperant resposta: “Què tal la justícia europea, govern espanyol?”

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.