NOUS ESPAIS
Veiem la proposta d’Ada Colau per formar un gran moviment de les esquerres a Catalunya com mai s’ha vist fins ara. Una nova idea de l’alcaldesa de Barcelona, recordo amb minoria i amb l’aval de la victòria electoral per les eleccions espanyoles on les promeses en forma de veu propia per exemple van caient com la fruita madura, i on a les eleccions catalanes els resultats van ser molt diferents.
Fa gracia això de rebutjar dir-se partit i anomenar-se moviment, com si la paraula fes la cosa, i en aquest cas no sigui el mateix, deu ser cosa de la nova política. En segon lloc diu que ho fa per compromís, mai per acumular poder i aconseguir objectius, quina por. Parla d’una nova reestructuració d’un espai ja de per si reestructurat i amb molts grups en el seu interior com es norma de la casa a la part esquerra i amb el perill de voler agrupar tot això amb un lideratge que segur deixarà sense pes o personalitat molts d’aquests grupets. En aquest context hem vist com partits com Iniciativa abocats a la desaparició ho han fet d’una manera més suau dins aquestes organitzacions, així com Esquerra Unida. També veiem com Podem no te una gran estructura a Catalunya fora de l’orbita de Colau, i suposo els següents objectius son el PSC, un partit ja molt reduït, amb un pes marginal a Catalunya i avançant en tots els nivells en aquesta direcció, en bona part per rebutjar el dret a decidir dels catalans i no acceptar que l’independentisme es una opció ara per ara majoritària, per suposat no hi poden estar dacord, però no es de rebut no voler que la ciutadania decideixi. Per últim ERC, un espai marcat per la creació d’una nova República i on difícilment podran fer forat en l’aspecte nacional de bona part dels seus votants.
Tanmateix es un nou avís pel procés, que ha de ser ben fet però sense pausa, l’espai unionista esta ben marcat, però el perill d’aqueta gran coalició d’esquerres amb promeses de referèndum impossibles son un nou perill ben latent. Catalunya ja te la seva revolució i la seva nova idea de país en forma de República Catalana, això inclou la part social i la nacional, qualsevol operació d’aquest tipus nomes pot restar en aquest sentit i la figura d’Ada Colau pot ser un aliat un cop assolit l’objectiu, però potser no ho serà en el camí per arribar-hi.