NOU SONDEIG AMB CANVIS A LA VISTA
La publicació del nou sondeig de la Vanguardia aquest cap de setmana, comença a deixar veure unes tendències que amb el pas de les setmanes poden anar en augment, per un costat el tripartit segueix lluny d’una nova suma, per un altra sembla que CIU va arribar als seus màxims en intenció de vot al juliol fregant la majoria absoluta, i ara comença a desgastar-se degut a la seva ambigüitat, i falta de programa nacional amb credibilitat, i s’allunya de l’objectiu, i per últim per primer cop treu el cap Reagrupament que frega els mínims necessaris per obtenir representació, amb una pujada que segons l’evolució de les coses hauria d’anar en augment.
Efectivament l’institut Noxa, dona uns 60/61 diputats a CIU, amb una baixa de tres punts, uns 30/31 al PSOE-C, que segueix amb caiguda lliure i amb uns mínims històrics, ERC sembla am 16 no perdria tant com semblava, tot i el seu descens, PP amb 14/15 i ICV amb 12 es mantindran, i de moment Ciudadanos i Reagrupament tindrien una projecció de 0 a 3 fregant l’entrada al Parlament. Per la seva part Solidaritat que ni tant sols tenia cap llista electoral fins aquest dissabte no entra a l’enquesta, però es d’esperar que en properes prospeccions ja entrarà a les travesses. Sembla que la possibilitat d’un govern convergent amb minoria es més probable, i que la bipolarització es va trencant a cada dia que passa, i que l’entrada de noves formacions al Parlament fragmentarà i modificarà el mapa polític català, on l’eix nacional i el nostre futur com a poble marcarà molt més la campanya que el que molts voldrien.
Es nomes una declaració d’intencions, i des d’un mitjà nacionalment espanyol com es La Vanguardia, i gens sensible a la qüestió nacional catalana, però crec que escenifica l’escenari desprès de la manifestació del 10 J, una CIU que ho tenia tot a favor, però que segueix sense voler traspassar la frontera, i es manté en una ambigüitat nacional que en l’època Pujol li va funcionar molt bé, però que amb les circumstàncies d’ara, cada cop deixa més desengany pel camí, en Mas pot ser que guanyi els comicis, però no ho farà amb la claredat que ho podria fer, si lideres el que la gent majoritàriament va demanar en l’esmentada manifestació, i amb sort s’haurà de conformar amb ser un president més dins la mediocritat de les engrunes que pot governar. Pel que fa als socialistes i el seu federalisme i catalanisme virtual, donat els esdeveniments en forma de sentència del TC, i mil i una malifetes de l’estat a Catalunya, han hagut de treure’ls la careta, i han hagut de triar, evidentment al costat del Partit Popular han escollit en contra dels interessos de Catalunya, i de retruc dels seus votants del cinturó o no, que poc a poc van obrint els ulls i els poden portar als seus pitjors resultats. Pel que fa ERC i la seva comèdia en forma de referèndum d’independència desprès de set anys d’oblit del tema, sembla que de moment aturen mínimament la sagnia, però el temps juga en la seva contra, i les seves prioritats cada cop quedaran més al descobert davant noves opcions, i el frau d’un referèndum irrealitzable dins l’estat espanyol no enganyarà la ciutadania. Un altra símptoma es la que donen gairebé entrada de Reagrupament al Parlament, esperant la inclusió en la propera de la Solidaritat de Laporta, i que confirma que amb un bon treball, amb coherència, i il·lusió el projecte de la declaració unilateral d’independència, cada cop engresca més gent, i es el que més arguments pot aportar, i anirà amb ascens amb unitat o sense.
En definitiva cal esperar aquests dos mesos per les eleccions, però es un temps suficient per posar el projecte de l’estat propi al centre del debat, i irrompre amb força al Parlament esperant la resposta de la resta de partits.