NOU CURS, VELLES RECEPTES
Arribem el setembre, i l’independentisme veu més que mai que simplement està en mans de la societat civil, sense cap suport polític i aguantant la burla constant per aquesta part.
En les últimes hores hem pogut veure com Economia ens presentava el deficit fiscal català en 20 mil milions, unes xifres que ja fa anys i anys que coneixem, però que es veu avui han descobert els nostres gestors autonòmics. El dictamen de l’ONU on deixa clar que Espanya ha violat els drets polítics de Junqueres, Romeva, Rull i Turull per ser suspesos com a diputats abans de ser condemnats, alhora Esquerra i CUP han expulsat Borràs com a presidenta del Parlament abans de ser jutjada, tota una lliçó de democràcia i coherència. Alhora el partit perjudicat Junts i soci de Govern més enllà de quatre declaracions segueix i seguirà al Govern sent completament complice de la situació que critica.
Com deia res de nou a l’horitzó. Esquerra per un costat veu amb alegria les constatacions europees sobre la nul·la democràcia espanyola, i al mateix temps col·labora activament amb el Govern espanyol, al seu costat aprovant per exemple la recentralització dels nostres bombers o els milions que aniran a les elèctriques per posar dos exemples, brandant la bandera d’un diàleg que no existeix per cap lloc i reforçant l’autonomisme, netejant la cara a un Estat podrit com l’espanyol, la CUP ens parla obertament d’un nou referèndum, que lògicament suposo invalida el ja fet i alhora no aclareix si simplement es una jornada festiva més o te la funció que fan les consultes d’aquest tipus i les seves conseqüències, em temo que es la primera i Junts explotant el martiri penso que injust de Borràs, denunciant l’autonomisme sense fre del Govern català, però mantenint la seva quota de poder, incapaç de trencar i ser coherent amb les seves denúncies.
En definitiva com deia res ha canviat, excepte la burla a la ciutadania que canvia d’exemples, avui tocava recordar que aquells que han obeit el 155 en tot moment i que han renunciat a la independència, denuncien l’espoli fiscal autonòmic, tot un desgavell de grans proporcions.
Més enllà de la Diada i del seu èxit més o menys esperat, aquest no comportarà cap canvi en els nostres partits, però si pensem més enllà, unes eleccions s’acosten i aquí si que tenim una oportunitat si la volem aprofitar, cal pensar-hi i aplicar el nostre veto a tanta vergonya i traició.