NORMES CONTRA LA DIFERENCIA
Quan queda menys d’un mes per la inauguració dels Jocs Olímpics de Pequín, la manca de llibertats i drets de la ciutadania xinesa es trasllada a l’organització.
La dictadura xinesa, amb el beneplàcit mundial ha dictat tot una sèrie de normes amb l’intenció de protegir el regim de qualsevol punt de llibertat, prohibició de qualsevol tipus de manifestació, pancartes de menys de 2 metres, i òbviament sense cap referència a la manca de drets humans a la xina, increpar als arbitres, i una que crida mes l’atenció es la prohibició per part dels espectadors de lluir banderes de països o nacions que no participin en els Jocs, una mostra de clara repressió pel poble tibetà, i de pobles com el nostre.
Com qualsevol dictadura, la repressió brutal que ha patit el poble tibetà s’ha d’amagar al calaix, i què no es visualitzi als ulls del mon per molt que tothom ho sàpiga, però així, pugui gaudir dels esports sense mala consciencia, es un cas semblant a la dictadura franquista quan el dictador anava a una ciutat primer es netejava de qualsevol element hostil a la seva persona i així tot semblava una bassa d’oli.
Europa mes enllà de quatre veus, no ha condemnat amb prou rotunditat els fets xinesos, i no s’ha plantejat cap tipus de boicot amb l’excusa que esport i política no s’han de barrejar, una gran mentida que serveix de coartada a la Xina pels seus crims, o a l’Estat Espanyol amb “la roja” per intentar impregnar el seu nacionalisme ferotge i ranci a tots els racons.
Persones com Sarkozi, president de França, ja ha rectificat, i ara anirà a la inauguració olímpica amb una clara prova del seu populisme conservador que primer va enlluernar però que ara ja no enganya a ningú. Evidentment Espanya mai ha dubtat de la seva presencia, a la memòria deuen tenir les moltes detencions d’independentistes durant el període dels Jocs de Barcelona per amagar davant el mon qualsevol intent de visualitzar diferencies amb l’uniformisme del regim espanyol, al final totes les dictadures, camuflades o no utilitzen les mateixes tàctiques.
A Catalunya mentrestant amb el recent espoli fiscal disfressat de solidaritat, i la burla constant des de l’estat en qualsevol tipus d’àmbit, la Xina ens cau molt lluny, i com es normal els nostres atletes i esportistes serviran de propaganda pel regim estatal i el molt que ens uneix, simplement patètic, què una societat com la nostra no digui prou ja d’una vegada a aquesta immoralitat constant, i a aquesta frase que tant be ens defineix “cornut i pagar el beure”.