ALBERT CORTES MONSERRAT

Aquesta paraula que tant de valor te, precisament per la seva dificultat en acatar-la, un terme bastant de moda últimament, es l’única cosa que demano als nostres partits que habiten pel Parlament. Han perdut qualsevol credibilitat, i mentrestant l’Estat ha anat  trinxant els nostres petits passos en l’autogovern, sense compassió fins arribar a marcar el límit d’aquest esser estrany anomenat Autonomia, i que desprès de 30 anys, es veu clarament que es una pura façana sense cap més utilitat que aigualir al País Basc, i a Catalunya entre tots els territoris.

Desprès de destrossar el moll de l’os, de l’anomena’t pacte entre Catalunya i Espanya, cosa totalment falsa, ja que no n’hi ha cap de pacte ni ara, ni tampoc en el passat, ja que la imposició o la cessió mai pot ser interpretada així, però l’expresident Pujol ho va vendre d’aquesta manera, i li va funcionar durant molts anys, juntament amb el també mal anomenat encaix amb Espanya, cosa que ja es veu que si amb gairebé 300 anys no s’ha aconseguit, es que segurament deu ser inviable, i menys desprès de l’actualització del Decret de Nova Planta en versió constitucional.

A aquests partits catalans els demano com a ciutadà que sent vergonya aliena amb les seves reaccions, que simplement ens donin una mica de dignitat, no es pot acatar la sentència i prou, fer una manifestació amb tots els caps visibles davant, els mateixos que han fet possible arribar a aquest atzucac on es troba Catalunya, al no haver estat prou valents per plantar-se, i fer una declaració institucional des del Parlament molt florida , què vagi directament a les escombraries de l’Estat, i a pensar en les eleccions.

Tots aquests partits que segueixen la via autonòmica escrupolosament, han de reconèixer que aquesta ha arribat al final, i que amb el que tenim no arriba ni a les engrunes de les nostres necessitats, per tant insistir amb concerts econòmics, el català a Europa o seleccions esportives es perdre el temps, i al mateix temps una gran irresponsabilitat, ja que dins l’estat espanyol mai seran escoltades.

Un altra via es la independència, i aquesta ha de ser el nostre cavall de batalla, obrir les nostres fronteres, i prendre les nostres decisions amb els nostres diners, una única solució que els partits actuals no volen contemplar, i que excepte ERC i amb un bagatge que no convida a la seva credibilitat son incapaços d’assumir.

Es un dolç moment per l’independentisme, i davant aquestes agressions tant greus de l’esta, cal actuar amb intel·ligència, però amb passos ferms cap a l’objectiu amb una candidatura amb Laporta i Carretero al capdavant, i una suma darrera que conformi aquesta llista unitària que faci entrar aire nou i un projecte clar al Parlament.

En definitiva, tal com han fet avui a l’acte de Sobirania a la Plaça Sant Jaume, on s’ha brindat amb cava per la fi autonòmica i el seu estatut, s’ha de traslladar aquesta sensació a la població, i anar per feina per treure els traïdors o covards que ara ens seguiran fent avergonyir, aquesta es la vertadera resposta catalana, i la que més tem l’estat espanyol.