NO SOM L’ADVERSARI
Aquesta frase “No som l’adversari”, es la que ha utilitzat la portaveu del Govern català com a replica a la manifestació convocada per l’ANC i de pas ha apel·lat a la unitat de l’independentisme criticant que la primera resposta d’alguns actors sempre es criticar per criticar.
Ens diuen que s’haurien de dirigir tots els esforços a avançar junts en objectius compartits en comptes d’assenyalar els que ens separen i dedicar-nos a la confrontació entre independentistes que ens farà anar molt més lent. Diu que la gent que està al carrer es independentista i el Govern es independentista per tant cal sumar i no restar. Ha defensat la derogació del Delicte de sedició com un èxit encara que queda molt marge de millora, encara que es bàsic la negociacio entre PSOE i ERC.
Pel que fa a Junts, han estat a la manifestació i Laura Borrás carrega contra la reforma del Codi Penal i fent crida a la unitat de l’independentisme per defensar els drets fonamentals.
Realment, els nostres representants i partits demostren un poc sentit democràtic alarmant, ja que es veu que la societat inclosos els seus votants no tenen dret a critica ni a expressar les seves queixes que siguin contraries a la voluntat dels partits. Ho hem vist repetidament des de la gran manifestació per la Diada amb uns escarafalls i censures a la població pel seu atreviment a criticar-los, delatant com deia una falta de cultura democràtica alarmant o interessada. Els partits independentistes i les entitats independentistes evidentment no son, ni haurien de ser adversaris si cadascú complis el seu paper amb l’objectiu comú compartit, el problema rau quan des de fa 5 anys una part ha pres un camí diferent amb una col·laboració amb aquell que si hauria de ser l’adversari, mantenint nomes l’objectiu original com una proclama buida i retòrica, a partir d’aquí evidentment la part majoritària, la societat es sent enganyada pels seus representants i te tot el dret d’aixecar la mà i censurar a qui sigui.
Per altra banda, apel·lar la unitat quan la batalleta de curta volada entre els dos principals partits independentistes ha estat el pa de cada dia, fins arribar al trencament del Govern, deixant l’objectiu semblava per damunt dels partits en un calaix, es molt de cinisme. Totalment dacord que s’ha de sumar, però els nostres representants no han fet res més que restar i l’adhesió per l’adhesió no es una opció valida. Aixó aniria per ERC principalment, però també per Junts que reclama unitat quan acaba de marxar d’un Govern, més cinisme.
Per tant, deixin que la societat trii lliurement els seus adversaris per damunt d’etiquetes que a aquestes alçades ja no tenen cap valor.