ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

NO HI HAURÀ INDEPENDÈNCIA ECONÒMICA SENSE INDEPENDÈNCIA POLÍTICA

Sense categoria

Aquesta frase pronunciada per Vila d’Abadal a l’Assemblea de l’Associació de Municipis per la Independència, s’acosta bastant a la realitat, jo hi afegiria que el suposat referèndum sense la independència unilateral al Parlament la veig difícil. Per la seva banda, els clams a Europa pels incompliments espanyols amb Catalunya, i els 759 milions, que han generat un cop més com a resposta una nova retallada als funcionaris públics, que ja sembla una mesura habitual, i indigne, on sembla hem de pagar els nostres deutes, i els dels altres en una situació totalment esperpèntica que no ens porta enlloc.

Efectivament, la constitució de l’Assemblea esmentada ja es un fet, i 155 municipis promoguts per l’alcalde de Vic Josep Maria Vila d’Abadal, constaten que  la majoria de pobles ja volen la independència, i anuncien com a objectiu un referèndum en un termini de 2 a 3 anys. Per la seva banda les queixes del govern català per l’incompliment del govern Zapatero, amb els 759 milions de l’addicional tercera de l’Estatut, son vistos pel portaveu del PP català com a responsabilitat de CIU, que diu ha perdut el temps, i que no han fet els convenis necessaris per signar el govern espanyol, i ha lamentat anar a la via judicial que es la pitjor manera de solucionar els conflictes. A la Unió Europea Tremosa, Junqueras i Romeva, han denunciat els incompliments espanyols, i acusen al govern espanyol de netejar els seus comptes carregant el dèficit a Catalunya, tant socialistes com populars s’han negat a signar ja que no veuen que aquests problemes s’hagin de portar a instancies europees, i s’han de resoldre dins l’Estat, fins hi tot Iceta parla de l’amistat convergent amb els populars, i posar-los com  a condició el pagament dels 759 milions. Per la seva part, la falta de tresoreria torna a tocar el moll de l’os dels funcionaris amb endarreriment de la paga extra, i un pagament fraccionat d’aquesta com a mesures d’urgència. Tot un desgavell, que fa augmentar la tensió en tots els sectors.

Realment, la frase que encapçala el post, es la realitat, no podem demanar un concert econòmic dins l’Estat espanyol, nomes podem exercir la nostra independència, la primera no depèn de nosaltres, i ja ens han dit que es impossible, i la col·laboració mesquina dels partits catalans amb aquest projecte fals es francament indigne, la segona pot ser una realitat si ho volem, i aquí la demagògia dels nostres mateixos partits sembla que ens volen generar dubtes, i endarrerir al màxim la solució. No es de rebut fer pagar la factura dels proveïdors, en aquest cas l’Estat espanyol, als treballadors públics catalans, no pot ser, que tinguin que veure com en el context de crisi que patim i de retallades generals, hi afegeixin tots els incompliments d’un estat que vol alleugerir dèficit a base de carregar els neulers a Catalunya, i no pagar els deutes acumulats i legals. La denuncia a Europa es de caràcter simbòlic i poca cosa ens aportarà, ara be, es indigne veure com socialistes i populars catalans no son capaços ni de reclamar els nostres impagaments, encara que siguin de l’Estat, i que tant de mal ens fan. Com immoral es el portaveu popular, i el conte dels convenis, potser algú li hauria de dir que els 759 milions son llei, ho marca l’Estatut, i simplement s’han d’abonar com qualsevol deute legal de qualsevol persona, no pot desviar el tema d’aquesta manera absurda, de la mateixa manera Iceta, no pot aprofitar per rebutjar que el govern català tingui segons quines companyies, també caldria recordar-li que el govern que ha fet un incompliment rere un altre amb el territori català, precisament es el seu partit, i no un altre.

En definitiva, indignitat per part de tots, i que donen idea un cop més, que la societat civil te la paraula, i no ho pot deixar en mans dels seus representants, que evidentment no estan fent els deures.

 

 

  1. Sí la dependència comença per l’economia, també potser a l’inrevés. La primera és l’econòmica i l’econòmica amb criteris ètics.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.