ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

NO FEM DE LA CAUSA ESPANYOLA LA NOSTRA CAUSA

General

La compareixença del president espanyol d’ahir, esperada amb ansietat per tots els mitjans i esperant fins hi tot una dimissió per les acusacions de Barcenas i aquests pagaments amb sobres, va quedar en res, ja que ens diu que Espanya es una democràcia seriosa i no cediran a cap xantatge, amb la pressió del PSOE demanant una moció de censura i un afany de diversos partits catalans demanant la dimissió de Rajoy i apuntant aquesta moció. Francament i com deia aquell, que tal si pensem en nosaltres per variar i en el nostre procés cap a la consulta per l’Estat propi, i no intentem fer de salva pàtries d’un estat que ja ha demostrat sobradament que no cedirà en les nostres demandes i que simplement ens negarà el pa i la sal com ha fet sempre.

El president espanyol va acceptar nomes dues preguntes i entre altres perles per riure per no plora va dir el tema de la democràcia seriosa i que un estat de dret no pot admetre un xantatge. Les acusacions de Barcenas i les nous descobriments sembla esquitxen a dreta i esquerra d’aquest partit que segueix tancat en el seu bunker de majoria absoluta. Lògicament el socialisme espanyol aprofita el tema per demanar moció de censura, i oblidant el frau de la seva gestió anterior. La corrupció es va escampant en diversos fronts, i al mig alternatives com la reforma federal de Navarro. De fet des les reaccions de la majoria de partits catalans exigint dimissions donen cobertura a tota aquesta trama. Mentrestant sembla que la Llei de consultes es tramitarà per via d’urgència el mes d’octubre, i la famosa petició en forma de carta pel referèndum arribarà aquest mateix mes, amb les opcions de cedir  les competències de referèndum, aplicar la llei de consultes actuals amb permís de l’Estat o la nova llei sense necessitat del mateix.

Crec que hi ha una errada de base, aquesta obsessió en demanar dimissions i participar  en aquesta gran corrupció posada al descobert, quan sabem prou be que la resposta al dret a decidir català dels Populars serà un nou cop de porta com fins ara, però l’alternativa amb una moció dins els Populars seria la mateixa, i en unes eleccions on el PSOE dones la volta a la partida i governés seria exactament la mateixa negació, de fet el dret a decidir ni es contempla en el famós pacte de Granada, i les declaracions d’alguns barons d’aquest partit son de bel·ligerància extrema. Es a dir ens quedem exactament on érem.

Ja va sent hora de pensar que els problemes dels espanyols son dels espanyols, i nosaltres no podem tornar a caure en el parany de ser els grans sacrificats per fer-los nostres també. Cap partit català que estigui compromès amb el dret a decidir i la consulta per decidir el nostre futur ha de participar d’aquesta parodia, i en tot cas si es demana suport per una moció de censura, sempre a canvi de l’autorització de la consulta dins la legalitat espanyola. Si no senzillament no hi ha res a parlar.

Toca pensar en Catalunya, enviar la petició formal tal com he esmentat i accelerar com he explicat la nova llei de consultes per esgotar totes les vies abans de prendre altres. No ens hauria d’importar massa tota aquesta trama i els possibles canvis que pugui comportar, ja que pel que fa al nostre cas no n’hi haurà cap de canvi.

 

 

  1. “Ja va sent hora de pensar que els problemes dels espanyols son dels espanyols, i nosaltres no podem tornar a caure en el parany de ser els grans sacrificats per fer-los nostres també. Cap partit català que estigui compromès amb el dret a decidir i la consulta per decidir el nostre futur ha de participar d’aquesta parodia!”

    que tal si pensem en nosaltres per variar i en el nostre procés cap a la consulta per l’Estat propi, i no intentem fer de salva pàtries d’un estat que ja ha demostrat sobradament que no cedirà en les nostres demandes i que simplement ens negarà el pa i la sal com ha fet sempre.”


    “els problemes dels espanyols son dels espanyols, i nosaltres no podem tornar a caure en el parany de ser els grans sacrificats”

    Independència ja!

    De fet des les reaccions de la majoria de partits catalans exigint dimissions donen cobertura a tota aquesta trama.”

    Crec que hi ha una errada de base, aquesta obsessió en demanar dimissions i participar  en aquesta gran corrupció posada al descobert”

  2. Bon dia Albert, sempre la mateixa cantarella. Ja ho he dit en diferents comentaris al teu bloc. Els nostres polítics s’enmirallen en Madrid quan haurien de mirar, viatjar, dormir, menjar, riure, reunir-se, conèixer, sortir de copes… per totes i cadascuna de les capitals europees.

    Tenim polítics de poca alçada, de segona categoria cobrant, això si, com si treballessis a la NASA. Espanya juga a la Champions i Catalunya a 2A.

    Salut.

    Gabriel      

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.