NO ES PODEN CONSULTAR DESITJOS
Realment, la prova del cotó a la democràcia espanyola ha vingut de la mà del procès català, i el resultat es que sota una capa de pretesa modernitat i exemple de transició, ha sortit a la superfície la vertadera Espanya i els enganys del seu sistema.
En Jauregui diu que no esta programada per consultar desitjos, potser algú li hauria d’explicar que una democràcia vertadera la paraula la te tel poble sempre. Aquest escull uns representants evidentment, però ni les lleis, ni els mateixos representants escollits tenen que oblidar mai que estan al servei de la societat que els ha escollit, i que si aquesta vol ser consultada majoritàriament sobre un tema concret, res te a veure amb els desitjos.
En explica que el nostre camí no va enlloc, això va molt lligat a la democràcia, i anirà on la majoria decideixi, ni més ni menys. En aquest cas l’opinió personal de Jauregui no deixa de ser una anècdota. El que no ho es, es intentar convèncer i vendre que el marc democràtic exemplar te mecanismes per no consultar a la gent. Això te un altre nom, i un altre règim com exemple, però mai democràcia.
La paranoia arriba, quan ens diu que no cal referèndum per comptabilitzar el suport, quan precisament una democràcia te com a base aquest sistema per saber l’opinió i actuar amb conseqüència. Per aquesta regla tampoc caldrien eleccions cada quatre anys per saber els nostres representants, i acabariem amb el règim que segurament Jauregui voldria.
Tanmateix, caldria dir-li que el procés no el dirigeix CIU ni cap altre partit, el dirigeix la societat catalana, i aquesta no admet gat per llebre en forma de reformes que ningú ha demanat.
En definitiva, un gran exemple del tarannà democràtic espanyol, en la figura d’aquest diputat socialista, i encara alguns diuen que la transició va ser exemplar.