ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

NO ELS FEM ENFADAR

Sense categoria
Les paraules del portaveu socialista Maurici Lucena, fent referència a que la declaració afirmant que som subjecte polític i jurídic podia fer enfadar l’Estat espanyol, i no era una bona manera de començar a negociar res, semblen un acudit, sinó fos perquè formen part de la trista realitat que vivim dia si i dia també a la nostra vida política. De fet els que s’enfaden avui han tallat les ales a l’euro per recepta, igual que han fet amb altres impostos creats precisament per intentar contrarestar els impagaments del mateix estat i les seves exigències sense fi, tota una paradoxa, això si, no els fem enfadar.

Efectivament, l’esmentat portaveu afirma que la legalitat de la consulta es una línia vermella que no volen creuar, ja que la declaració topa frontal ment amb la llei, posant exemples com Canada i Regne Unit, i ha reclamat una negociació entre governs que no duri més de dos anys per acordar un referèndum legal, i l’afirmació com a subjecte es una mala manera de començar, ja que provocarà l’enuig de l’altra part. Al mateix temps, l’Estat segueix el seu ofec implacable sobre les finances catalanes, i ara el TC ha admès el recurs sobre l’euro per recepta i queda suspès automàticament, igual que el nou impost sobre dipòsits bancàris, o les taxes judicials amb l’excusa que envaïa competències, quan havia reduït la despesa farmacèutica amb un 21%, i ingressat vora 47 milions d’euros en poc temps, amb una previsió global dels nous impostos de més de 600 milions d’euros que ara amb els deutes impagats de l’Estat, sense poder crear noves fonts d’ingressos, i obligats a complir el límit de dèficit, nomes quedarà el camí de la retallada directament al ciutadà i una dependència total de l’Estat per sobreviure, sent la comunitat que aporta més, tot un cicle diabòlic.
Realment trist el paper d’aquests polítics que ja d’entrada volen continuar pels segles dels segles dins l’Estat espanyol, cosa respectable, però assumint que tenim menys drets que la resta, i el nostre paper es simplement secundari sense dret a replica, això ja no es respectable, que vol dir que s’enfadaran per aprovar una declaració parlamentaria que diu com a mínim que som alguna cosa, pas necessàri per poder decidir el nostre futur, que ens vol dir que ells tenen dret a enfadar-se, i nosaltres amb molts motius més no podem de cap de les maneres, es francament indignant i de pati d’escola. Ens diu que la seva línia es la legalitat posant exemples, però esclar, parla d’Estats amb tradició democràtica que son capaços d’adaptar les seves lleis, i ens diuen que la voluntat de les persones es per damunt d’aquestes, cosa que l’Estat espanyols evidentment no tolera, ni ho farà, per tant dins la legalitat espanyola no podríem ni plantejar aquest pas, ja que la sagrada Constitució està per damunt de la mateixa democràcia. De totes maneres sense possibilitat de reforma per la via de la legalitat espanyola, cal cercar un altra legalitat o crear-la per fer possible que les lleis serveixin a les persones i no a l’inreves. Seguint aquestes teories, l’esclavitud encara seria legal ja que mai es podria canviar, i evidentment el món evoluciona, encara que alguns sembla que no. De fet l’Estat segueix la seva tàctica de l’ofec fins al límit, i deixant de banda si era just o ben aplicat l’euro per recepta, aquest junt amb d’altres nous impostos podien proporcionar uns ingressos que l’Estat ens nega sistemàticament sense rebaixar la seva exigència, i per suposat sense pagar els seus deutes. Per tant aquests defensors de la federació amb el nostre botxí haurien d’acceptar que renunci em encara més al nostre estat del benestar, tot hi produir suficient riquesa com per no fer-ho, amb les retallades directament als ciutadans com a sistema per sobreviure davant un estat a la nostra contra, ho haurien d’explicar, i alhora veure com defensen aquesta condemna estúpida sense sentit, de totes maneres sobretot no els fem enfadar.
  1. La declaració soberanista

    una vegada limitada i per a no ofendre ningú

    ha quedat en que el dret de decidir dels catalans

    l’hi el deixen a Madrid

    per acció o omissió. 

     

  2. El que proposen els socialistes és que ens posem a remenar una “pantalla”  del pleistocè, que ja en el seu moment ens vàrem haver de saltar per què senzillament era una trampa per a subnormals amb vocació d’esclaus…

     

    Fixeu-vos lo bestia que és el seu propòsit, volen anar cap a una Espanya federal sense el nostre concurs, per què per a federar-se s’han d’ésser com a mínim dos…, nosaltres estem fent els papers per al divorci, i ells ens volen ampliar la cuina, passant de nosaltres, és un insult majúscul … 

  3. Bona nit Albert, només faré un breu comentari: quan algu té por de molestar a algú altre és que té complexe d’inferioritat. I es que passa això, gran part de la classe política catalana s’enmiralla en Madrid com a únic referent i se sent inferior a aquells polítics. Així els nostres polítics són de segona línia o simplement de “províncias”. La seva visió s’acaba als Pirineus.

    Salut.

    Gabriel   

Respon a gabriel Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.