ALBERT CORTES MONSERRAT

Aquesta passada nit han succeit dos esdeveniments, què han marcat per un costat el que hauria de ser una normalitat, portar el debat de la independència a traves de les consultes per la televisió catalana, i per un altre  costat l’anomenat acte d’estat a Sabadell, on persones com en Lopez Tena, Oriol Junqueras, Joan Carretero o Joan Laporta, encara que aquest últim en un vídeo enregistrat, han escenificat aquesta unitat de l’independentisme que tant necessaria hauria de ser per portar a bon port la nau de l’estat propi, en les properes eleccions al Parlament.

Efectivament, el programa Banda Ample de TV3 va dedicar el seu debat a un tema com la independència, què ja fa temps que hauria d’haver fet, i què contrasta amb el silenci informatiu que acostuma a tenir la cadena amb aquest aspecte. Hi havia un plató ple d’estudiants universitaris, i uns resultats de les enquestes del programa, on destaca que un 70 % de ciutadans voldria un referèndum d’independència, i a la pregunta de que votarien, un 40 % favorable, un 47 % negatiu i un 12 % de indecisos.  Les dades tornen a constatar que una gran majoria voldria un referèndum vinculant sobre la qüestió, i deixa en evidència la decisió d’ignorar el tema dels nostres polítics, i per altra banda confirma que les diferencies entre positiu i negatiu cada cop es més curta, amb la incognita dels que no saben o no contesten, tot això sense una campanya oficial, i un tracte igual de les dues postures en els mitjans, a més d’una possibilitat real de decidir de veritat sobre la nostra situació política, o sigui  que tothom pot entendre perque l’estat espanyol no autoritza fer la consulta, ja que evidentment no veu clar que la dependencia espanyola triomfés.

 

Van sortir arguments econòmics, socials i culturals per esdevenir independents, per contra els legitims partidaris de seguir com ara, van esgrimir motius sentimentals i hipòtesis no demostrades, com les revoltes socials o la dependencia del mercat català de l’espanyol, i una molt utilitzada ,com es que ara no es el moment, ja que abans hi ha la crisi, l’atur i altres temes, que es va resoldre molt be, dient que si ara no es el moment per la situació que ens trobem, i quan l’economia es recuperi i la ocupació sigui acceptable tampoc, quan es el moment.  Evidentment la oportunitat ha vingut ara, i es un tema de màxim interes, i què en una campanya pacifica i democratica pocs arguments contraris reals podrien sortir. Destacaria també que la minoria que optava per seguir com fins ara amb discursos conciliadors, van acabar per descobrir la seva vertader ànima espanyola. El més positiu treure la paraula independencia de l’armari, ja que el debat entre primers espases de les dues opcions, la televisió catalana encara no se l’ha plantejat, i demanaria que no trigués massa a fer-ho.

 

Pel que fa al tema de Sabadell, cadascú des del seu paper, va encoratjar a lluita pacificament per l’estat propi, i potser el més pràctic va ser en Carretero, que va dir que la vertadera consulta seran les eleccions, i els diputats que tregui una formació que opti per la independència, i una dosi de realisme necessaria al dir que quan Catalunya sigui un estat, evidentment necessitarà un cementiri nuclear, ja què quan s’assoleix un estat, vol dir assumir tot el que comporta, i d’això tothom n’ha de ser conscient.

 

Aquestes diferents opcions a l’escenari, van fer imaginar el que suposaria la unió de l’independentisme com opció electoral, i que per responsabilitat de tots plegats esperem succeixi pel be del projecte, ara es el moment, i tant sols cal una empenta final.