NI RASTRE DE LA DIGNITAT
Quan una nació camina sense rumb preocupada per vendre un relat fals que no es correspon amb la realitat simplement per pura supervivència miserable d’uns partits que ja no ens representen,la dignitat queda al calaix i casos com el de l’artista Sean Scully poden passar per vergonya de tots.
Efectivament, aquest artista ens va anunciar l’estiu del 2021 que deixava Barcelona per estar cansat de sentir parlar en català. Ara 4 anys desprès la Pedrera mostra una retrospectiva de l’obra de l’artista que ja ha provocat un rebuig d’entitats, persones i la xarxa. Aquest miserable supremacista torna amb el rerefons de les seves explicacions a mitjans britànics on deia que l’impuls del nacionalisme els va fer marxar, anaven a reunions i escoltaven parlar en català com per rebuig amb ells i això els va fer marxar. De fet la seva primera vinguda va ser per una obra seva creada per l’església romànica de Santa Cecilia a Montserrat i ara fins el 6 de juliol exposa la seva obra.
En qualsevol territori normal, un individu que ha rebutjat així la nostra llengua, no tornaria a exposar mai més, simplement ens ha falta al respecte i ha menyspreat la nostra identitat amb un supremacisme de manual fruit suposo d’una intel·ligència limitada. No crec que a cap altre lloc del món on hagués anat a viure amb llengua propia s’hagués atrevit a esmentar una cosa tant normal com escoltar la seva parla entre la ciutadania com si fos una molestia. Seria surrealista, és com si jo vaig a la seva Irlànda natal i dic que marxo perquè escolto a tot arreu anglès o gaèlic, seria una absurditat, cosa que amb Catalunya es veu que no passa.
Ara torna aquesta exposicó en un lloc emblemàtic i encara que l’artista i la seva obra segurament s’han de separar, en aquest cas tant greu de menyspreu a la nostra identitat no hauria de poder exposar res ja que el rebuig hauria de ser per les dues parts. De totes maneres una nació sense dignitat com la catalana on el seu president anomena la Catalunya nord “aquest territori” en contra de les mateixes denominacions aprovades a França i on el respecte propi dels nostres partits o institucions cap a la ciutadania és nul, res pot ser estrany, fins hi tot que aquest catalanofob pugui treure profit amb les seves obres com si res.
Ni rastre de la dignitat.