ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

NI PER LA LLENGUA

El nou atac de l’Estat espanyol per la llei de l’audiovisual a la llengua catalana sembla que tampoc serà motiu suficient per aturar aquesta parodia de la Taula i la col·laboració a Madrid amb la governabilitat estatal. El català nomes ens te a nosaltres, però malauradament tampoc podem comptar amb els nostres partits per defensar-la.

Aquesta llei que prepara el Govern d’esquerres, progressista i defensor de la pluralitat i el diàleg com es diuen ells mateixos a l’Estat espanyol, desprotegeix un cop més el català. Aquesta obliga a les plateformes a oferir un ampli catàleg en castellà, però res diu de la resta de llengues. On hi ha percentatge es amb les obres europees, situat en un 30%, d’aquestes la meitat han de ser amb castellà o altres llengues de l’Estat, sense cap distinció com demanava la Generalitat per la protecció del català en aquest sector bàsic per la seva supervivència.

No s’han fet esperar les reaccions per exemple d’Omnium o de representants polítics fent escarafalls sobre aquesta nova cacicada a la nostra llengua. Crec que cal deixar el teatre a un costat i no obviar que l’Estat sense dependre dels colors dels Governs te un objectiu molt clar i es acabar amb qualsevol llengua que no sigui el castellà. Si parlem del català tots sabem que el primer decret desprès de caure derrotats els 1714 va ser el Decret de Nova Planta que ja prohibia la nostra llengua, i així ha estat al llarg de la història amb les diferents etapes, amb fets tant esperpèntics com inventar-se una llengua com la valenciana o impedir sempre que fos oficial a la Unió Europea, apart de mil i una lleis per arraconar-la a un us domèstic. Per tant res estrany en aquest sentit. La llengua marca la identitat d’un poble i si es afeblida el poble perd consciència de si mateix.

Ara en una situació on els joves gairebé es veuen forçats a consumir l’audiovisual en castellà, aquesta nova desprotecció aprofundirà en aquest us a la baixa d’aquest sector clau per la bona salut d’una llengua. De totes maneres desprès dels escarafalls no vindrà res. Negociaran els pressupostos a Madrid, seguiran la farsa de la Taula i es barallaran per ser socis preferents d’aquests partits espanyols. Alhora la llengua anirà perdent pistonada sense remei pels nostre propis fets.

Un nou capítol d’aquest neoautonomisme que ens porta a aquesta assimilació constant sense retorn.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.