ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

NI PER LA LLENGUA

Aquests dies que plataformes feixistes com Societat Civil Catalana demanen el compliment de la quota del 25% de castellà a les Escoles, i que portaran a Strasbourg cal dir que seguint les ordres judicials espanyoles. Alhora veiem com les nostres institucions i entitats poc pensen fer, més enllà de la militància individual de la població.

El cas de l’escola de Canet es simptomàtic, on els pares en la seva majoria exigeixen el compliment de la immersió lingüística com fins ara i el rebuig a la sentència judicial, des de les Institucions ja ho veiem fum i més fum, però en el fons tots sabem que cap intenció de desobeir la mateixa i per suposat deixar a l’estacada a aquests pares, el mateix que ens van deixar tirats el dia de la Declaració d’Independència o en tots els casos de repressaliats per la repressió espanyola. Res de nou.

Davant aquesta passivitat i obediència de la classse política catalana i la inacció de les entitats més importants, plataformes xenofòbes com Societat Civil ja ens diu que portarà el cas a Europa i que volen el compliment de la sentència, criticant com no pot ser d’altra manera, la immersió lingüística ja que diuen deslliga el nen del seu entorn ja que recorda el 53% de catalans te com a llengua materna el castellà per nomes un 33% de català i per tant no obeir la sentència es un acte de supremacisme i sectarisme.

De fet, res de nou a l’horitzó, ells lluiten pels seus objectius, com es eliminar la nostra identitat, a partir de l’eix central com es la llengua, tenen un Estat darrera amb totes les seves eines per poder fer-ho i saben que l’objectiu es compartit i clarament vist al llarg de la història. El seu supremacisme simplement vol eliminar el català, així de simple. El que ja no es comprensible es l’actitud dels nostres representants i institucions amb un atac tant greu a la nostra identitat, i que nomes consta d’un miratge en forma de declaracions de no complir sentències que mai han fet, i que per tant no tenen cap credibilitat. Per altra banda deixar la responsabilitat en mans dels professors i ciutadania, sona igual que quan instaven als joves a sortir al carrer a protestar per la sentència del 155 i alhora ho reprimien i ara son part acusadora en molts processos judidicals. Es mesquí i denota fins a quin punt no tenim representants, ni institucions al costat del poble.

Ni per la llengua, son capaços de sortir del guió del col·laboracionisme i la obediència. Cal prendre nota.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.