NI OBLIT NI PERDÓ (5 ANYS)
Avui fa 5 anys que el Parlament de Catalunya va Declarar la independència en base als resultats del Referèndum de l’1 d’octubre. Un dia historic, on vam viure una de les decepcions més grans de la nostra història i on encara en patim les conseqüències.
Efectivament, el resultat aclaparador a favor del Si a un Estat propi en el referèndum i tal com marcava la llei aprovada en el Parlament portava a la Declaracio formal d’Independència, el que anomenen DUI i que jo rebutjo, ja que simplement trasllada la voluntat ciutadana i per tant no es unilateral o capritx de ningú, es voluntat ciutadana i això cal deixar-ho ben clar per anul·lar aquests relats que han anat agafant cos i assumint la ciutadania amb normalitat. Ja sabem les pressions dels poders factics d’aquí i d’allà, partits, líders com Urkullu, empresaris i d’altres tots guiats pels seus propis interessos. També sabem com les pressions des dels nostres mateixos partits ara haurien de fer caure la cara de vergonya a més d’un. Les 55 monedes de plata de Rufian al President Puigdemont per la temptació de convocar eleccions també son de vergonya aliena per posar un exemple.
El mateix dia 27 d’octubre a les 15.20 i un cop vist com es pot arribar a ser de miserable quan alguns diputats de Podem van ensenyar la papereta amb el NO, vam escoltar el resultat de la boca de Carme Forcadell i vam viure una emoció indescriptible que ens feia per fi lliures, però posteriorment vam veure com la bandera espanyola no baixava del seu lloc, com no s’executaven els primers decrets on a la primera reunió del Govern republicà el seu vicepresident Junqueras ja no va assistir-hi i com tot es convertia en fum per no seguir els passos previstos fins al final. Espanya a aplicar el 155, un cop d’Estat que va ser acceptat i va provocar l’exili per una part, i l’entrega d’un altre part acceptant el rol autonomic i el frau de la Justícia espanyola.
Posteriorment hem vist com els relats que ens han venut han estat acceptats i els paranys espanyols acatats. Primer desviant l’objectiu de la independència per l’alliberament dels presos polítics, desprès dividint l’independentisme cosa que es evident i posteriorment amb la col·laboració dels nostres portant temes com les inversions de l’Estat, la Taula falsa de diàleg, el català a les escoles, la revisió del delicte de sedició i d’altres que ens tornen a posar en la roda autonomica altre cop, alhora que la repressió segueix amb tota la virulència.
En definitiva, ara en perspectiva veiem com els nostres partits ens van enganyar al final i no van complir amb la seva responsabilitat deixant la societat indefensa i enganyada. Ni oblit ni perdó.