ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

NI INDEPENDÈNCIA, NI DEMOCRÀCIA

El Govern de la Generalitat format per un sol partit, ERC, com tots sabem ha abandonat l’objectiu de la independència, més o menys com la resta vaja, però a mesura avança la legislatura autonòmica també va abandonant la mínima ética democràtica i amb el cas de Campuzano i Rufian en tenim un gran exemple.

Efectivament, el candidat a l’alcaldia de Santa Coloma, Gabriel Rufian, aquell que en 18 mesos abandonaba Madrid, o sigui credibilitat zero. Rep del Conseller Campuzano la promesa que si els republicans son decisius construiran una residència de gent gran al municipi. La condició de ser decisius ens porta a pensar que el Govern nomes treballa en aquest cas pel seu partit i el poder que pugui anar ostentant, i on la separació de les institucions no existeix, cosa molt greu i un gran greuge per la ciutadania.

Siguis autonòmia sense cap poder real com Catalunya o siguis un Estat, hi ha uns principis democràtics que son sagrats, i aquests marquen que un Govern sigui del color que sigui ho fa per tota la societat voti a qui voti i tingui la ideològia que tingui, encara que el Govern sigui monocolor com es el cas. Quan aquest concepte es perd de vista i es confón partit i societat, la democràcia queda molt tocada i la societat hauria d’exigir responsabilitats i sobretot respecte.

Podria ser manca de cultura democràtica, donat l’entorn on estem ubicats, on aquesta es dubtosa, però un Conseller d’un Govern no pot supeditar els projectes a qui governa allà on van dirigits, els criteris han de ser tècnics i socials en benefici de tots, no es pot convertir en una secta on si no es te el carnet del partit estàs ja descartat, això podria ser per exemple el model xinés, una dictadura on el partit básicament es l’Estat.

Darrerament ja hem vist actuacions amb aquest sentit, com incomplir la votació negativa del Parlament a la proposta d’Acord de Claredat d’Esquerra, que sembla volen seguir tirant igualment endavant sense fer cas a la cambra de representants i ara aquestes promeses condicionades de l’acció de Govern que donen idea que la qualitat democràtica s’enfonsa en el fang del sistema de partits i on els representants perden de vista que es deuen als seus votants i que els Governs es deuen a tota la societat.

Ni independència, ni democràcia.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.