NEGOCIACIONS DEL NO RES
Quan el termini queda a 1 mes de la seva finalització per la investidura coneixem l’acord PSOE-Sumar, cal dir pur teatre i escoltem els eixos que proclamen amb els partits catalans.
Una gran comèdia l’acord com diuen ells progressista, un eufemisme que fa riure per no plorar. Un pacte que ja sabien era si o si, per la part socialista sense el seu soci no tindria cap possibilitat de Govern a Espanya i per la part de Sumar es la seva oportunitat de seguir tocant poder, era una cosa molt clara. Per cert l’acord a bombo i plateret per les 37,5 hores setmanals es llaminer, però potser seria important revisar els sous i la seva pèrdua de poder adquisitiu més que la reducció horaria.
Pel que fa als eixos amb Esquerra i Junts, trobem l’Ammistia, de fet com va dir Albert Pla en una entrevista a la televisió, no deixa de ser graciós que els culpables per delictes greus contra la democràcia i la societat que haurien de ser jutjats son els que decidiran a qui donen el perdó sobre aquells que injustament van ser empresonats o perseguits. La vergonya de la classe política no te aturador i aquesta comèdia entre indults i ara ammisties forma part d’un pla per deixar la classe política en el lloc on estava com si no hagués passat res i amb la societat com a víctima. La segona cosa és el Català a Europa, com veiem per les reticències d’alguns Estats no te massa opcions de prosperar ara i per tant el pagament per avançat no passarà cosa que hauria de portar a la incredulitat per la part catalana. En el darrer lloc aquesta mena de tractament com a minoria nacional o algun terme inventat que en el fons no volen dir res ni reconeixen res, cal pensar que el 2017 vam votar, vam guanyar i el Parlament sobirà va fer una declaració d’independència com un Estat lliure o normal entre els altres, per tant partint d’aquest fet qualsevol reconeixement serà inferior i innecessàri. No volem un tractament que no comporti res i que apart sigui oblidat en el temps.
Per tant les negociacions haurien d’estar condenades al fracàs i per tant posar les coses clares amb un mediador com es va demanar, que això si que atorga qualitat a cada part i seriositat, cosa que lògicament des de la part socialista no es ni serà acceptada i per tant tornem al punt inicial i a unes noves eleccions per acabar aquesta comèdia.
Son les negociacions del no res.