NEGOCIACIÓ SENSE POR
Aquest cap de setmana Mariano Rajoy treia pit i avisava als independentistes que ara ja saben que passaria si això es repeteix, o que gràcies a ells el President Puigdemont no ostentava aquest càrrec i deia que en el temps tot seria un mal record.
Aquestes frases i d’altres deixen en evidència el tarannà i aquest viure en el seu món prescindint del món sencer del Govern espanyol. Coaccions, amenaces intolerables amb Estats que no siguin autoritaris i amb una democràcia tant feble com l’espanyola. Amenaces als ciutadans que simplement defensen els seus drets i la sobirania popular, base de qualsevol projecte democràtic, que evidentment no es basa en la unitat per damunt de les persones.
Parlen del President Puigdemont amb menyspreu, com si fos un polític amortitzat, quan la seva feina internacional i l’afer a Alemanya ha fet el que precisament volien evitar tancat el Diplocat i els afers exteriors, això es posar la causa catalana cada cop amb més simpatia en el context europeu i la sensació de les mancances democràtiques espanyoles com un afer a resoldre ja amb moltes veus dient que ha de ser amb una taula de negociació.
Aquesta es precisament la que ha negat sistemàticament el Govern espanyol,un diàleg nul que no sigui la submissió i acatament sense fre. Seria la seva rendició i el reconeixement de l’altra part. De totes maneres si la pressió porta cap aquí, caldra anar amb cura de les línies que no es poden traspassar. No es pot tornar 8 anys enrere amb aspiracions autonòmiques, això es pantalla passada. La independència ha de ser al mig del debat i com a clau del mateix. Es podria pactar un referèndum acordat que ja seria una concessió molt notable, però cap pas enrere més. Cal tenir-ho present per no fer bones aquelles veus que aprofiten per poder deixar els últims 7 anys amb res. Per suposat la repressió ha d’acabar i els presos polítics han de sortir, això es bàsic.
No es poden negociar altres coses, la sortida acordada amb la visió d’Europa al damunt, però sobre el nostre dret a l’autodeterminació com a base.
En definitiva negociació sense por, però sense aprofitar aquesta per fe un frau i un fre a les nostres legitimes aspiracions com a poble.