NACIÓ I NACIONALITAT, ARA SON DIFERENTS
La Acadèmia espanyola de la llengua, fa pocs dies en la seva versió web, va donar una pista molt clara de la futura sentencia del TC contra l’estatut català, i a mode d’aperitiu del que ens espera, ha desvinculat totalment els termes nació i nacionalitat, cosa que per altra banda contradiu la llei sagrada constitucional de 1978, que parla de nacionalitats per referir-se a Galícia, Euskadi i Catalunya, com un sinònim de nació, però sense dir-ho.
Aquest canvi semàntic es la base de la que serà la 23 edició del diccionari de l’acadèmia, i que te un caire d’involució autonòmica, i de negació de la plurinacionalitat estatal. A la web, la paraula nació es substituïda per estat, seguint la tendència francesa. Els polítics catalans han posat el crit al cel, i acusant aquest organisme de fer política i manipular la historia, cosa que els ha portat a prometre una correcció.
Segons un diccionari qualsevol, el terme nació vol dir una comunitat humana generalment establerta en un mateix territori, unida per llaços històrics, lingüístics, religiosos i econòmics, en major o menor grau, o també entitat jurídica formada per un conjunt d’habitants d’un país, regits per una mateixa constitució, i titulars de la sobirania. D’altra banda de nacionalitat ens diu que es la condició i caràcter peculiar dels pobles i individus d’una nació, o un grup d’individus que tenen idèntic origen o almenys historia i tradicions comuns. Per finalitzar la paraula estat, la defineix com a nació o grup de territoris autònoms que formen una nació.
Queda molt clar doncs segons els diccionaris, que nació i nacionalitat son dos temes inseparables, i que els dos es refereixen a una comunitat unida per diferents motius al llarg de la historia, i en un territori comú, i fins hi tot estat sembla voler dir la mateixa cosa. Però pels senyors de la Real acadèmia espanyola de la llengua evidentment no, i el que el 1978 es va escriure pels territoris abans esmentats, i per voler fer diferenciació amb la resta sense que es notes, ara sembla que tots son iguals, i el que era una diferencia evident, ara es el cafè per a tots, com acostuma a passar a l’estat espanyol per aigualir les nacions històriques com Catalunya, o el que es el mateix no es vol reconèixer les identitats diferenciades de Castella, i a traves d’inventar llengües com al País Valencià, o ara canviar les definicions de les paraules complir el seu somni d’unitat sense fissures.
Una sortida esperpèntica més de l’estat espanyol, què ja no sap que inventar per fer desaparèixer les arrels de segons quins territoris, com si aquests depenguessin del seu reconeixement o de la semàntica, i on fins hi tot sense poder modificar el que anomenen pacte constitucional, hi canvien el sentit de les definicions, i es queden tant amples.
Catalunya ja no pot estar pendent d’aquestes misèries, ni del reconeixement espanyol, que de ben segur quan arribi l’hora dels adéus, i arribi la validació per part de tot el planeta, l’estat espanyol seguirà amb la seva tàctica que utilitza per Kosovo, i negarà la seva existència sense ruboritzar-se.
Particularment, a mi m’agrada més el terme estat, ja que es el que defineix les unitats territorials oficials, i amb bandera a la seu de l’ONU, on aviat noves banderes s’hi uniran, i entre aquestes, espero s’hi trobin les quatre barres sense cap discussió semàntica pel mig.