ALBERT CORTES MONSERRAT

Aquests dies que vivim un episodi més del vodevil dins dels partits independentistes amb la sacralització de la paraula unitat, i alhora de la veritat un joc d’interessos i tàctiques partidistes, i personals que sempre porten a la frustració i l’allunyament de la ciutadania, trobem iniciatives amb cara i ulls com l’engegada per l’alcalde de Vic, Josep Maria Vila d’Abadal, amb una associació que agrupi els ajuntaments que defensin l’assoliment de la plena sobirania, i amb la perspectiva d’un referèndum organitzat ja des dels propis ajuntaments.

Aquesta unitat mal entesa, i aquesta petició mal interpretada de la ciutadania, on tothom vol acabar imposant les seves condicions, i guardant la roba de la seva particular parcel·la, s’ha tornat a veure frustrada, ja que si be l’entesa de la nova Esquerra amb Reagrupament era un fet cantat, donat la sintonia ja expressada a les municipals, i la feblesa del partit de Carretero, hem vist com Solidaritat ha quedat fora, i els retrets i guerra constant serà norma de la casa fins el dia de les eleccions espanyoles, tot plegat deixant constància de que tots tenen part de raó,  i errades repetides un i altre cop, significa un cop més una pèrdua de confiança d’un electorat que busca en temps de crisi un projecte sòlid, i que generi seriositat i confiança, amb l’afegit que no entén de soroll, precisament una característica que es habitual en el moviment independentista, on com diu la dita hi ha massa galls per un galliner, i tots acaben pensant més amb l’immediatessa, que amb un horitzó com estat lliure i responsable.

De totes maneres la iniciativa dels municipis impulsada per aquest dirigent d’Unió democràtica, cosa curiosa, i que demostra que els independentistes estant per tot arreu, i lògicament amb més quantitat en el partit majoritari a Catalunya, ara en el govern català, vol defensar l’exercici del dret a l’autodeterminació, fundat a meitats de setembre, o sigui fa escassament  vint dies, ja compta amb més d’una vintena  de localitats adherides, i amb un degoteig constant amb un procés  laboriós, ja que ha de ser aprovat pel ple municipal corresponent. Se’ns dubte es una continuació del moviment de municipis moralment exclosos de la Constitució, i per primer cop des de les institucions democràtiques, es treballa directament per la independència, i  dins de la legalitat vigent, el darrer sembla ha estat Tortosa, i com una taca d’oli es va estenent, i donant també continuïtat a la feina impagable que van realitzar les consultes populars. Aquesta associació junt amb l’Assemblea nacional que el proper març es constituirà formalment, i que esta en període d’expansió, tenen que ser els eixos principals que ofereixi la societat civil per empènyer als partits a donar el pas endavan,t i superar aquest guirigall constant de l’arc independentista polític.

El marge de maniobra de la societat civil es il·limitat, i per tant pot superar molt més fàcilment les diferencies que la cotilla en que viuen els partits o les aspiracions d’alguns, que passen per damunt de tot. Cal fer una feina ben feta, i donar una lliçó de maduresa i ambició a la nostra classe política, què pràcticament ha de recollir en una safata els nostres esforços, i donar la resposta que tots esperem i anhelem.

En definitiva, ara no val fer una passa enrer,e ja que les oportunitats no duren sempre, i cal donar aquesta empenta per fer un bon sotrac al país, i conduir-lo a la plena llibertat, que com deia la pancarta de la manifestació d’entitats per la Diada , “tenim pressa”.