ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

MORT I ENTERRAT

General
 

El president ha dit sentir-se trist pel cop de porta rebut amb el pacte fiscal per part espanyola, però crec que la majoria d’independentistes que volem el nostre propi estat sense més passos pel mig, hem d’estar contents. Sí algú tenia algun dubte del tracte que hem rebut, i que seguirem reben per part de l’Estat espanyol, suposo que ja no te dubtes de que les alternatives son molt clares, i ja no hi ha marxa enrere.

 

Efectivament, en Rajoy ha dit ben clar que no tenim dret a cap sistema financer en la línia del concert econòmic, ja que no cap dins la sagrada constitució, afegint que tots els partits espanyols en son contraris, nomes ha obert una finestra molt petita per discutir una millora dins el règim comú al 2013, que no ha estat suficient per la temptació de la part catalana. Un cop de porta al nas davant un ofec econòmic impresentable, i unes formes colonials que ja no tenen cabuda en aquest segle, i que han fet definitivament aixecar a la població pacíficament reclamant poder decidir el seu futur en llibertat, per no caure definitivament en aquest gran parany anomenat Estat espanyol. Un pacte que va nàixer mort, que va ser aprovat pel Parlament amb ferum a mort, i que finalment ha certificat la seva defunció com estava previst.

A partir d’ara s’obren diverses alternatives, però totes van en la mateixa direcció, encara que amb diferents formes per arribar-hi, la que més sona son unes eleccions anticipades que si no porten en els partits com a punt principal la declaració d’independència no servirien per res, i això hauria de servir per evitar les mesquines tàctiques partidistes que com deia aquella ara no haurien de tocar. De fet el Parlament ja hi ha una majoria per l’Estat propi, i amb decisió podria ser qüestió de poc temps, malauradament no crec que el govern català utilitzi aquesta formula, un referèndum seria un altra opció que de totes maneres sota la legalitat espanyola que no entén de dret a decidir o de formes democràtiques ho veig força inviable, i podria acabar com el pla Ibarretxe, pel que fa a unes eleccions, hi hauria una bona formula que seria una candidatura conjunta d’unitat nacional amb un objectiu clar, i que aquelles tàctiques que abans parlava també faran inviables posant unes gotes d’indignitat al projecte, i demostrant que per molts el país va en segon lloc, un altra formula seria diversos partits amb un programa comú de mínims, i amb un objectiu sense dubtes que podria veure més probable.

En qualsevol cas les formules son variades, però els camins cada cop son menys, i més difícils d’esquivar pels govern català. Ara es hora de la política en majúscules, i el govern català amb el president al capdavant te que demostrar la seva determinació salvant tots els obstacles que seran molts, i amb el suport si així ho fa de la gran manifestació del dia 11. Un altre apartat es acabar de convèncer aquestes elits econòmiques que precisament viuen de la dependència amb La Caixa al capdavant, i que serien fonamentals per donar el procés per acabat.

En definitiva, l’esperat dia 21 arribarà amb els deures fets i l’horitzó cada cop més clar, com ha dit el President es hora del Parlament i de les decisions transcendents, i aquestes no poden donar peu a cap dubte, els moments més interessant de la història de Catalunya els últims 50 anys estant passant ara, i el poble encara hi te molt a dir, ahir mateix vam veure al partit del Camp Nou com el crit espontani d’Independència va reflectir el clam i l’anhel d’una bona part de la població, i aquest ha de ser fins arribar a l’objectiu final, com ha quedat un altre cop demostrat, a l’altre banda no hi ha ningú, nomes incomprensió i repressió, la resposta ha de ser molt clara.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.