ALBERT CORTES MONSERRAT

En el dia que Duran defensava que el TC espanyol esta per damunt de qualsevol referèndum, com marca la legalitat espanyola, i que la culpa de tot plegat es dels politics, per no haver presentat iniciatives per canviar la situació, segueix la polèmica absurda, amb uns socialistes que s’han posat de peus a la galleda al defensar una manifestació on no creuen amb la nació, i molt menys en el dret a decidir, cosa que sorprenentment ha ratificat el vicepresident Carod des del Canada, en un altre exercici de cinisme polític.

Efectivament el líder d’Unió ha assumit el que es una gran realitat, que el sistema legal espanyol es el que es, i per tant qualsevol sentència s’ha d’acatar i esta per damunt de la decisió de qualsevol referèndum. Hi lamenta que la culpa es de tots nosaltres, i ha mostrat la insuficiència de qualsevol manifestació com la de dissabte.  Per la seva banda les pressions del PSOE-C i el seu President per canviar la senyera pel lema de la manifestació sembla han estat rebutjades, i les seves divagacions sobre el símbol que ens agermana més desateses. Avui ha tingut un aliat sorprenent, el vicepresident Carod, que ha animat a les entitats, i partits a posar-se d’acord amb la capçalera, per evitar donar satisfacció als que han fet possible la sentència. Li sembla perfecte el lema, però que la marxa vagi encapçalada per la bandera nacional es el missatge més potent que podem aspirar.

Pel que fa en Duran, crec que l’ha encertada de ple, si es vol seguir en un estat que nomes ens vol pel que ens vol s’ha d’acatar les seves lleis, i aquestes son clares, no s’hi val per interessos o per immaduresa la queixa fàcil del sistema, i alhora no voler sortir del sistema, es així de simple, no s’hi val voler que no surti una sentència per interessos electorals, i desprès fer grans escarafalls com si fos un tema no esperat, i tampoc s’hi val voler estar dependent d’un estat a mitges, o s’hi esta o no, no hi ha mitges tintes. Pel que fa als socialistes, han caigut a la seva trampa, i un partit tant poc amic de la democràcia, i dels interessos de Catalunya, no pot encapçalar una manifestació on s’hi trobarà totalment fora de lloc, tot i el lema ambigu de l’acte. Es crec la tomba definitiva d’aquest president de fireta que ens ha tocat patir. El que ja  sembla increïble es la reacció del vicepresident defensant els mateixos arguments, quan suposadament era un independentista de pedra picada, i que ha confirmat el canvi de rol d’ell en particular, i del seu partit en general. Li sembla normal que un President català no accepti una afirmació nacional que ja figura en l’estatut que defensa, i el dret elemental més democràtic, com es el de decidir, i a canvi presenti una bandera, que hores d’ara tant sols representa una autonomia de segona en un estat espanyol amb totals mancances democràtiques.

En definitiva, segueixen les incoherències, una rere l’altra per no encarar la situació catalana actual, i no saber respondre a la humiliació de part de l’estat espanyol, cosa que dona més força a una candidatura que porti la resposta com a lema, i sense complexos alhora de mostrar la dignitat en forma de declaració unilateral d’independència.