ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

MONSTRES QUE EL MATEIX SISTEMA HA CREAT

Sense categoria

Se’ns dubte son colpidores les imatges de la massacra a Noruega, prop de 100 morts innocents, destrucció i mort per tots els racons, en un estat que fins ara era considerat una de les societats més avançades dins d’Europa. La pregunta seria, com es possible que pugui passar aquestes coses, que ha passat pel cap d’aquest monstre, per realitzar una operació que deia portava dos anys preparant, es un trastorn o el sistema i te molt a veure. Son preguntes que ara per ara son incògnites, però que podem trobar pistes per saber una mica a que ens enfrontem, i sobretot les causes que ho provoquen, es de calaix que alguna cosa no hem fet prou be.

Anders Brevik, es la persona que ha confessat aquesta atrocitat, i contràriament a molts pensament, es un noruec, jove, i teòricament amb una bona educació. Va preparar durant dos anys l’atemptat amb el cotxe bomba per distreure la policia, i anar directament a l’illa d’Utoya amb la disfressa policial, i ben armat per començar a disparar indiscriminadament amb aquesta escola d’estiu del primer partit polític del país.  Ens diu que es un atac atroç, però necessari, de fet havia format part d’un partit xenòfob, i les notes en el seu bloc atacaven el multiculturalisme i l’Islam. El partit que em referia es la segona formació del país, i es partidari de controlar la immigració, i en defensa la seva reducció, impedir la seva reunificació, i prohibir l’asil a persones procedents de determinats països. Els mitjans parles d’un fonamentalista cristià i hostil als musulmans.

 

Es complicat analitzar aquests fenòmens, i causa estupor veure fins on pot arribar la degradació de la ment humana, per perpetrar aquestes accions indignes de la mateixa raça, que teòricament ha dominat el món per la seva civilització i valors. Segurament tot funcionava bé fa molts anys quan les persones que venien al anomenat primer món, fugint moltes vegades de la misèria eren anècdotes, ara be, quan el factor de la immigració s’ha desbordat, i la majoria d’estat no han sabut com actuar, i molts sembla que s’han deixat portar per aquests missatges patètics de l’esquerra, on qualsevol paraula es racisme, i qualsevol veu contraria es titllada de xenòfob retrògrad, les coses han canviat, per l’altre costat la dreta mes extrema, defensa aquells ideals de raça pura  a l’estil nazisme, i ha abocat tota la seva energia sobre aquestes persones nouvingudes. La batalla esta engegada, però crec que el sentit comú ha d’estar per damunt de la globalització i falsos conceptes, que sembla no es poden tocar. Una persona nouvinguda que s’integra dins la nostra societat, s’interessa per les nostres costums, la nostra llengua, i la nostra manera de fer, sense que això signifiqui abandonar els seus orígens, no hauria de tenir mes problemes per se un més, el problema be amb el guetos creats per persones que no es volen integrar, i pretenen que la societat local s’adapti als seus costums i no a l’inrevés. Aquí puc parlar de barris de paquistanesos, xinesos, romanesos o en el cas de Catalunya, espanyols que es veuen amb més drets i menyspreen els nostres pel simple fet de tenir un estat que els protegeix.  La convivència ja sabem que sempre es difícil, i més amb persones d’orígens tant diversos, per tant crec que caldria exigir uns mínims a superar per poder residir en un territori, i que això a la llarga no suposi un problema per tothom. Per altra banda uns límits assumibles, no te sentit que vingui gent fugint de la misèria per ser carn de canó i viure a la misèria, i acabar en actes delictius o perjudicant als mateixos de la societat local que prou feina tenen amb pagar els seus impostos. Per altra banda intentar deixar les religions en segon pla, tant la cristiana, com l’islam, i posar en primer pla l’ètica i uns valors universals en que tots podem estar d’acord, sense coaccions religioses de cap tipus, i per últim el respecte mutu entre les persones, però unes normes que serveixen per tots, i que no hi ha excuses per estar-ne al marge, no podem perdre de vista que cada societat te unes costums i una manera de se,r i que el nouvingut es te que adaptar a aquestes i això no es racisme, es pur sentit comú. No es la qüestió que aquell de fora ens pren les oportunitats, es que aquell si s’integra ja es un dels nostres, el problema es quan això no es compleix, i regna el tot s’hi val.  Un estat no es una ONG, i te que ser conscient de quins son els seus recursos, i que pot aportar, i que pot assumir i que no, fugint d’aquests demagogs del políticament correcte.

 

Dit això, intentar saber que passava per la ment d’aquest noruec, que a sang freda i durant dos anys planeja aquesta atrocitat es gairebé impossible, i la degradació del seu cervell molt complexa, ajuntar integrisme religiós i fòbia al que considerem diferent es un cocktail explosiu sense control. El sistema no ha sabut afrontar un problema global, i gestionar-lo, i ha creat aquests petits monstres que no saben com controlar.

 

 

 

  1. Bona nit xiquet, voldria dir uns comentaris sobre el teu article, concretament sobre els guetos. Aquesta paraula que s’associa a la gent de raça negra, hispana, etc. Doncs bé, al nostre país coneixem uns altres guetos bastants recents i creats explícitament per a enfonsar el teixit social i cultural català. Estic parlant de les nostres estimades barriades (Bonavista, Campclar, etc.).

    Clars exemples de creació de contrapoder amb l’excusa de la manca de ma d’obra. Res més lluny de la realitat. La maquinària feixista espanyola dissenya un pla per destrossar la nostra manera de ser i difuminar la cultura catalana dins l’espanyola. Creació de barris sencers per l’autoprotecció dels nousvinguts i inexistència de la més mínima política integradora sense instal.lant-los dins els teixit urbà català. Tarragona duplica la població en 30 anys, riem-nos de la política d’assentaments d’Israel… 

    Un tema tabú però que ha fet tot el seu efecte, gent espanyola amb dret de vot i amb partits avocats al seu vot i interessos. Mentrestant, el catalanet, cornut i pagar el veure… i és que s’ha de ser moderat…

    Salut i (in)dependència.

    Gabriel

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.