ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

MONAGO I MILLO: BURLA A LA SOCIETAT CATALANA

General
Aquests dos polítics, un president extremeny i l’altra portaveu dels populars catalans porten setmanes oferint un menyspreu i una burla macabra a la ciutadania d’aquest país, que potser algú els hauria de dir que ja n’hi ha prou. Senzillament no som idiotes, i crec que mereixem un mínim respecte, i sembla que els dos personatges han oblidat una cosa i l’altra. Forma part d’aquella causa, que tot s’hi val amb Catalunya que tants rèdits dona a l’Estat espanyol i on l’insult i l’engany son el pa de cada dia.

El president extremeny torna a carregar amb força contra el territori català, dient que es insaciable i ni compleix ni complirà l’objectiu de dèficit que se li marqui, tant si es 1,8, 2 o 3 segur que el sobrepassarà. Ens diu que l’asimetria és permetre al que va incomplir que ho continuï fent, no vol tractes diferencials i si el mateix tracte a tots els espanyols amb independència d’on viuen. Per altra banda el portaveu popular Enric Millo segueix amb el seu cinisme fent el relleu a la seva cap Sanchez Camacho i diu que a Catalunya hi ha estils i mètodes de comunicació i propaganda assimilables al nazisme amb exemples com “Espanya ens roba”, “el govern espanyol es un moros” que adoctrinen i justifica vídeos com el de Telemadrid. Tracta l’Estatut com una llei unilateral i on el deute que l’Estat ha d’abonar no el troba obligatori, vers al contrari, ja que Espanya ens ajuda i molt financerament.
Com deia al principi del text aquest cinisme sense complexos i que es tot un insult i menyspreu a la ciutadania s’ha de denunciar, i ja passa de taca d’oli. En Monago oblida que Catalunya es la comunitat que ha fet més retallades i esforç tot hi comptar amb el llast d’un espoli fiscal del 8 a 10 % del seu PIB i un deute d’un estat  moros de més de 8 mil milions. Crec que Extremadura no te ni una cosa ni l’altra. Es una de les principals beneficiades d’aquest robatori a les arques catalanes i que li permet viure amb un nivell i un estat del benestar en molts casos superior al que precisament més aporta a aquestes arques. Per tant aquest tracte diferencial que diu no voler, estem totalment d’acord, però resulta que Catalunya sempre ha tingut el dubtós privilegi de ser la campiona d’aquest tracte diferencial, però per la part negativa, i mai els catalans i el seu territori ha estat tractat igual que altres com precisament el seu, que ha gaudit d’uns beneficis econòmics abusius i que no sembla hagin aprofitat per la prosperitat de la seva comunitat, aquesta hauria de ser la seva preocupació, i de pas no escopir a aquella mà que et dona de menjar, simplement per dignitat.
En Millo, pretén fer creure la seva fantasia rància espanyola a una ciutadania que ja no combrega amb rodes de molí. Justifica el fastigós vídeo que relaciona el nazisme, una de les pitjors xacres que ha donat la humanitat amb el procés democràtic català sobre el dret a decidir, i això no te cap justificació, i amb una societat normal hauria de comportar la finalització de la seva carrera política, que per cert ha fet un recorregut per diverses formacions diferents, que encara que es lícita, ja no dona massa confiança, i menys per donar lliçons a ningú. Parla d’adoctrinament, quan sembla ser la seva principal funció negant les evidències, com que l’Estat es un moros amb un deute justificat que sembla voler negar amb una actitud demencial. Per altra banda insinuar que l’Estatut es una llei unilateral, quan va passar pel filtre del Parlament, del Congreso madrileny, per les urnes i finalment pel TC es d’un cinisme escandalós, i mostra el respecte que te per la llei elemental catalana, o sigui cap. Encara més quan nega que puguem reclamar el que per llei l’Estat ens deu com si fos un capritx. Una actuació lamentable que deixa un nivell a una alçada tant baixa que els ciutadans no ens mereixem.
En definitiva, cal dir prou a aquests personatges que per justificar  els seus objectius polítics, viuen de la mentida i el cinisme com a principals actius.
  1. Aquest Millo cal veure’l des de la banda del seu ‘egocentrisme’ sense límit. La seva travessia, i trucades de porta, per totes -gairebé- formacions polítiques donen fe de que l’únic que cerca és fer ‘carrera política’, en altres mots fer-se una cadira, on sigui, sense vergonya ni escrúpols, i per a aconseguir-ho es vendrà Déu, sa mare, la vergonya i l’honor i, si cal, l’ànima…

    Ara estem veient com, després del descrèdit de la Camacho, aquest infaust personatge s’afanya a assolit el màxim protagonisme, amb aquest discurs digne de la FAES, per pujar-se a la gepa de la susdita ‘Sanchez’ i fotre-li el salt, o el llit, o el lloc, o el que sigui… D’aquí no res veurem sang al PP, figuradament, però les espases les estan esmolant…

    Doncs això.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.