ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

MINISTRE A LA FOSCOR

Escoltem el relat esfereïdor de les tortures rebudes pels advocats dels presos d’ETA sense sorpresa, i confirmant si es que calia el tipus d’Estat que parlem i la seva nul·la democràcia i respecte als drets més elementals de la ciutadania.

Efectivament, el cas Halboka va ser un cas que va marcar l’actual Ministre de l’Interior Grande Marlaska on el magistrat va posar setge aquests advocats i va fer cas omís a les tortures denunciades. De fet l’Audiència espanyola els torna a jutjar per uns fets ja condemnats, un cas insòlit i impossible amb un Estat normal. El 2010 va enviar a presó preventiva 5 advocats dels presos d’ETA acusats de formar part de l’organització com enllaços de la part activa de l’organització. Casualment la justícia francesa en deixava en llibertat un per falta de proves, en canvi ves per on, Marlaska si que en va trobar, 8 mesos de presó preventiva desprès, l’Audiència va ordenar l’alliberament per baix risc de fuga, però Marlaska novament els va enviar a la presó adduint un document nou trobat. No van trobar mai lligams suficient però van passar 3 anys de presó preventiva i finalment un pacte de sortida. Per acabar el serial macabre ara tornen a ser jutjats per formar part de banda armada amb penes de molts anys demanades per una causa ja jutjada i amb els relats de tortures explicats pels acusats que Marlaska va arxivar.

Aquest Ministre que va ignorar i per tant ser cómplice de tortures denunciades, com en el seu dia va fer Baltasar Garzon amb els independentistes detinguts el 92 per les Olimpiades de Barcelona, segueix ara en un Govern amb aquest passat tant fosc i sense cap tipus d’investigació per aquestes causes tant greus en el passat. De fet, una democràcia normal, la seva branca judicial ha de ser transparent i amb un total control donat el seu poder davant la ciutadania i que no pot ser utilitzat amb finalitats personals o parcials. Si parlem de tortures, això en qualsevol Dictadura reconeguda es evident que es un fet usual castigar la dissidència o les persones que no segueixen el sistema amb aquestes pràctiques i que en trobem casos per tot el món. Espanya es evident que els drets humans son trepitjats constantment, i la protecció dels botxins del franquisme i la seva impunitat es una prova, i la lluita contra la banda terrorista ETA es un nou exemple de la impunitat total d’un cos policial i un Govern que pot estar a la foscor com el Ministre esmentat amb la ciutadania sense defensa.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.