ALBERT CORTES MONSERRAT

Sumant les tres dates de consulta sobiranista, la quantitats de vots pel SI a l’estat propi s’apropa al mig milió, i tot això tant sols amb un 37 % del cens consultat, o sigui quan encara un 63 % de la població no ha estat interpel·lada. Aquestes xifres menystingudes des de les Espanyes, i des dels mitjans oficials catalans addictes al règim, de seguir la mateixa participació en la part restant podrien fer arribar prop d’1 milió i mig de veus que anhelen un nou estat, una xifra que cap partit polític ha aconseguit en aquests moments, i que ridiculitzaria qualsevol comparació amb suports a partits o lleis actuals.

Les actituds covardes i mesquines s’han anat succeint, des del President d’un territori que rebutja anar a votar en una consulta democràtica, cosa que demostra qui ocupa un càrrec que hores d’ara poca legitimitat te, i que a més a la seva insistència per l’independentisme o no d’en Mas, se li podria preguntar pel seu respecte a la democràcia, i com es lliga això de ser catalanista i federalista, una segona opció que l’altra part la rebutja completament. Un president del Parlament que aplaudeix les consultes, i que alhora de la veritat posa pals a les rodes a la mateixa pregunta, i abans de començar a recollir signatures, i uns socialistes i populars que intenten amagar tant com poden el tema amb actituds incíviques com l’alcaldessa d’Ulldecona, retirant les urnes un dia abans, i que quan en parlen tant sols es per menysprear, o amb el cas popular amb el seu clàssic deliri paranoic vincular-ho amb la banda terrorista ETA, tot quan al mateix temps els observadors internacionals queden meravellats del procés, i fins hi tot ho titllen de radicalment democràtic.

Si parlem de xifres, i tenint en compte tots els factors, i amb una gran presència de ciutats grans que han fet abaixar aquest índex, bastant superior com més petit es el municipi degut als limitats mitjans, i el silenci informatiu de la campanya, tot amb la il·lusió del voluntariat. Aquests percentatges son titllats de ridículs pels detractors, però per exemple el PSOE-C va obtenir les últimes eleccions un 15,1%  del total del cens, o el PP 6%, o uns Ciudadanos tant combatius amb les consultes amb 1,68%. Si una cosa es marcada de marginal que seran aquestes formacions. Cal tenir en compte que en molts municipis el SI independentista ha superat la llista més votada a les passades municipals.

Aquest 92% de SI diu molt a les clares que hi ha un ampli sector de la població que vol aquest projecte, un ampli sector que es vol fer passar per marginal, però que tot unit podria obtenir una victòria inqüestionable al Parlament, i ara ja ocuparia el tercer lloc entre els grups a la cambra, i amb una base de creixement molt gran.

Ara cal presentar aquests vots el 8 de maig a Ginebra, i internacionalitzar el conflicte una mica més, posteriorment el 30 de maig Sabadell farà la seva consulta, i el 20 de Juny una nova onada important de poblacions agafarà el relleu, tot esperant el proper abril la capital catalana. Tots aquests que ens volen negar que existim, acabaran sucumbint a la força del projecte, què mirant més enllà ha de ser capaç de situar-ho en el proper Parlament per fer morir de vergonya la incapaç classe política actual, que segueix jugant al joc que marca l’estat amb l’estatutet, i es incomprensible comprovar com no poden o no volen veure que això no porta enlloc, i que la societat civil els deixarà enrere, ja que ho te molt més clar, i sap on vol arribar.