ALBERT CORTES MONSERRAT

Efectivament, Camacho tergiversa un document de la UE en que basa la seva argumentació, una suposada resolució del 2004 que segons una resposta de Romano Prodi, ens diu que un nou estat que s’independitzes d’un altra seria tercermundista. El periodista ha mostrat el text original que deia un altra cosa, com que si una part deixa de pertànyer a un estat es convertirà en un tercer estat en relació a la Unió, i els tractats ja no seran d’aplicació en el seu territori, cosa que la Popular encara va seguir defensant dient que el seu document li va enviar el ministeri d’exteriors, tot plegat molt lamentable. El ministre d’Hisenda Montoro ha relacionat el president català amb el frau fiscal, i davant la petició de CIU per explicar en el Congrés les falses  acusacions, ha dit que qui ha de comparèixer davant la societat espanyola és qui te comptes no declarats a Suïssa, donant així veracitat a la informació del Mundo, desmentida pel mateix Ministeri de l’Interior, amb unes acusacions molt greus en una democràcia. Per últim Joan Herrera, es nega a contestar que votaria en un referèndum, i admet identitat creuada respecte Catalunya i Espanya, amb preferència per la primera, però sortint per la tangent amb el desconeixement de la pregunta, i el context en que es faria.

La líder Popular, sinó ho estava ja, ha quedat com una mentidera compulsiva per no tenir arguments reals per defensar el no, i encara menys per defensar que no tenim dret a decidir en una suposada democràcia. La tàctica ridícula de la por, li ha petat als dits de forma clara en diverses ocasions, amb afirmacions com els cognoms castellans, les pensions o la nostra sortida de la Unió Europea per exemple, fent molt be la seva feina, en Bosch ha desmentit la candidata al donar suport als seus arguments amb proves falses com la tergiversació de la carta, manipulant el seu sentit, i fent sortir paraules que canvien el sentit que simplement no existeixen, i son un frau a l’electorat que hauria de tenir conseqüències en un estat seriós i una societat madura, que hauria de castigar la mentida i l’engany premeditat a les urnes. Un cop més l’ètica política salta pels aires, crec que es pot defensar tot, però mai basant les argumentacions amb manipulacions d’informació com a base, això es simplement un frau, i dona idea del tipus de personatge que parlem, que no te ni la vergonya d’assumir la seva errada, es misèria política. Per altra banda el Ministre Montoro segueix amb el seu to xulesc, i com deia Toni Aira avui en un article, en qualsevol altre estat normal com a molt seria tertulià de barra de bar, es salta la presumpció d’innocència, cosa ja molt greu, i desmenteix al seu mateix Govern, que no ha trobat cap informe que corrobori les acusacions del Mundo, i opina que es un muntatge amb diversos documents no oficials sense cap base real, i segueix llençant acusacions al President d’un territori, li recordo d’una institució, que fins al dia d’avui també es Estat, com deia abans els nivells tant baixos de qualitat democràtica espanyola permet que personatges com aquests es permetin aquestes coses sense cap repercussió, es Espanya en la seva pura essència. Per últim volia destacar la indefinició de Joan Herrera segons el meu parer greu, de no respondre a la pregunta de la seva posició en un referèndum amb SI o NO, si encara no ho te clar i el seu partit tampoc, tenen un problema, i poca credibilitat mereixen, es l’hora de posar les cartes damunt la taula, i posar tots els elements perquè la ciutadania prengui posició amb les eleccions més importants que ha tingut Catalunya, i el no responc ja no va enlloc.

En definitiva, prou d’impunitat davant de tot, i prou de presa de pel a la ciutadania que davant de tot mereix respecte, i no personatges com aquests.