MENTIDA COM ARGUMENT
Quan no hi ha arguments coherents per assumir un posicionament, veiem com freqüentment i amb una actitud impròpia de segons qui, s’utilitzen les mentides per assolir objectius i de pas tergiversar la realitat amb un cinisme que hauria de ser sancionable com a càrrec públic que son.
Ines Arrimadas en un programa televisiu espanyol i davant la pregunta de Marhuenda “si els espanyols han de tenir esperança sobre la situació del Principat”, va respondre “Jo la tinc i no soc ingènua, que porto escorta a Catalunya perquè ja sabem que passa”.
En la línia de Ciutadans de vendre una imatge catalana agressiva, violenta i amb un constant conflicte que simplement no existeix, de fet es doblement i intencionadament fals, ja que com a Cap de la Oposició li correspon i sempre ha portat sigui del color polític que sigui una escorta oficial. Sense anar més lluny el seu líder natural Albert Rivera ja ha incorporat al seu discurs molts cops la dificultat de parlar en castellà al carrer per exemple, un altra mentida recurrent.
Es d’un cinisme esfereïdor, veure com es poden dir respostes o afirmacions a la lleugera per crear un determinat estat d’opinió, com a representants del poble, s’hauria de poder exigir la petició de perdó, o la sanció si es el cas, ja que no poden representar a ningú en base a disfressar una realitat virtual que senzillament no existeix i ho saben perfectament.
Tanmateix, aquests últims dies veiem com el tot s’hi val contra Catalunya es la norma habitual. Ahir veiem com en Pedro J Ramirez a preguntes de Josep Cuní confirmava que Jose Zaragoza (PSC) va filtrar l’informe de suposats comptes opacs del pare d’Artur Mas, i que posterioment es va demostrar fals, però amb un efecte per aquelles eleccions que ja mai podrà ser reparat, o per exemple el President de la Ligua de Futbol, en Javier Tebas acusant els jugadors del Barça de fingir o exagerar una agressió, deixant en segon terme que l’agressió va ser real, i això era el tema important.
El que anomenem l’ase dels cops ha arribat a un extrem trobo intolerable, sobretot quan s’intenta manipular la opinió de la societat amb arguments falsos i que posteriorment son comprovats sense cap conseqüència pels autors o autor. La fútura República Catalana també ha de prendre nota d’aquesta manera de fer que ha de ser clarament rebutjada i motiu de dimissions per incapacitat de representació.