ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

MENTALITATS COLONIALS I GENT VALENTA

Sense categoria

Un exemple ben clar d’aquesta mentalitat que no veu res més lluny de l’estat espanyol, es el líder d’Unió Duran i Lleida, que els rumors l’anomenen a les travesses per ser Conseller en Cap, tot hi la seva predilecció per Madrid. En un altre costat trobem el republicà Joan Tardà, que ha titllat en una sessió de corrupte en les seves funcions al Tribunal Constitucional, i que finalment fruit de la seva suposada valentia, ha retirat en el diari de sessions les seves paraules desprès de la conversa amb el socialista Bono.

Aquests dos personatges son dos clars exemples de la mentalitat que porta en el seu ADN una bona part de la societat catalana, en Duran i Lleida, no s’ha volgut definir sobre el seu futur laboral, tot hi reconèixer estar molt a gust a Madrid, i que cal un pes pesat a la capital espanyola, ja que ha d’estar ben cobert, parla de la seva repartició de papers amb en Mas, un a Catalunya, i un a Madrid, ha confirmat que la repetició del concert basc es inviable, però si un pacte fiscal per recaptar tots els impostos i pagar una quota a l’estat i per la solidaritat. Per la seva banda en Joan Tardà, ha matisat en el diari de sessions del Congrés les seves paraules de corrupte al TC, per “exerceix de manera impròpia les seves funcions”. Tardà va dir aquestes paraules sobre el Tribunal, i concretament el nou membre Francisco José Hernando, qualificat com a personatge nefast i fomentador de la catalanofòbia, recordant les seves paraules de que obligar a parlar català als jutges a Catalunya no tenia sentit, ja que era  com si li demanessin aprendre a ballar sevillanes. En Bono el va instar a rectificar aquestes paraules, cosa que finalment va acabar succeint.

 

En Duran, es d’aquells tipus de personatges estimat a les Espanyes, ja que s’ha fet perdonar el ser català, demostrant aquesta mentalitat servil i submisa, i sobretot amb Madrid i l’estat espanyol com a referència única en el seu cap, cosa que lliga amb la seva afirmació de tenir un pes important a Madrid, ja que com ha dit més d’un cop ell no vol la independència, i per tant la dependència te el seu epicentre concretament a Madrid, on es prenen totes les decisions importants, segueix amb el cinisme convergent de titllar d’impossible la seva proposta estrella en forma de concert, i tot seguit ens diu que vol un pacte que bàsicament igual que el Concert i que sap del tot impossible, tot plegat sona a un nou pacte del Majestic, venen un acord miserable com la gran meravella mundial, amb la diferència que el context de crisi, i dèficit aberrant no s’escamparan amb fum, cosa que en Duran intentarà més o menys com ha fet sempre. Pel que fa en Tardà, i la seva crítica al nou membre pel TC, fill de falangista, i personatge important al règim dictatorial, i que amb el seu menyspreu al català en l’àmbit judicial, demostra el seu tarannà xenofòbic i amb tics profundament antidemocràtics, aquests son els personatges de la gran instància espanyola judicialment parlant ,i que com deia el republicà exerceix de manera corrupta les seves funcions, com ha demostrat amb la sentència de l’Estatut, però fent honor a aquesta valentia de campanya, li ha faltat temps per acceptar els suggeriments de Bono, per cert un altre fill de falangista, per rectificar i deixar uns termes molt més suaus. Es l’exemple de la falsa valentia que pregonava en Puigcercós, i que ha semblat una burla desprès de 7 anys de abaixar-se els pantalons cada dos per tres, i que finalment els votants han castigat durament.

En definitiva, son els catalans clàssics que per la seva condició, busquen la més mínima oportunitat per fer-se perdonar, i tancar-se en el seu raconet de l’estat espanyol, i no d’un món globalitzat que ens espera amb les seves oportunitats.

 

 

  1. Plenament d’acord amb aquest post.

    Puigcercós va treure la bandera espanyola del seu departament i en dues hores -el xicot tan valent- la hi va tornar a posar després d’alguna telefonadeta dels seus amos, ves a saber, potser el Montilla, el Zapatero o potser el Carod … ves a saber?

    Tardà, també clar exemple de la mentalitat que porta en el seu ADN una bona part de la societat catalana, ha errat d’entrada l’espressió dient “tenim un tribunal corrupte” enlloc de dir-los “teniu un tribunal corrupte” tal com aquest estat espanyol és corrupte i ses senyories també.

    Qui trepitja impunement la voluntat d’un poble és un corrupte!
    Qui espolia, suplanta i vol colonitzar un poble és un corrupte sense cap dubte.

    I referent al tema del Concert és molt vàlid el post d’ahir del BIC:

    TRENCAR AMB ESPANYA, L’ÚNIC CAMÍ VÀLID PER A CATALUNYA !!!”

    smolins9 |

    dijous, 2 de desembre de 2010 | 15:35h

    El Mas fa de Puta dient “Sí al Concert Econòmic”

    El Puig fa de Ramoneta dient “No, Concert no! Pacte solidari potser!

    ——————

    Comencen malament!
    Per això no els vaig votar ni crec que els voti mai més!

    Al vell estil Pujolià … canviar mesells i enganyosos el nom de les coses per tal de corrompre-ho tot!

    Recordeu! Aquesta colla d’esclaus encaixistes
    van canviar el nom de Seleccions Nacionals
    pel de Seleccions Supraautonòmiques.

    Recordeu!
    Aquesta colla d’esclaus enxcaixistes pro espanya
    van canviar no fa pas gaire el nom de Concert Econòmic pel nom de Concert Solidari.

    Ara ja tornen a preparar el terreny per adormir el pretès “oasi català” amb narcotitzants propostes falses i enganyoses.

    Fa
    encara no tres anys el Mas va fer de PUTA i va fer el salt a Catalunya
    anant-se’n a dormir amb el Zapatero i carregant-se literalment la
    negociació de l’Estatut en, o curiosa casualitat, l’apartat d’aquell mal
    anomenat Concert Solidari.

    Aquella nit la recordaré
    sempre, veient el Mas anunciar la perversa notícia amb el Pujol al seu
    darrera amb pullòver beig d’estar per casa.

    Aleshores el Mas feia de PUTA i el Pujol de RAMONETA!

    Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció.

  2. Tanmateix sembla que una part de dirigents importants de la direcció de CiU com Duran i Lleida preferirien que l’alternativa de Govern a la Generalitat de Catalunya fora el PPC.

    Duràn i Lleida pot ser fa sombra i de tapó a Madrid com va passar al propassat ribot de l’Estatut i una manera de desantaponar és ascendir-lo a conseller en cap a la Generalitat Catalana i que començe a preocupar-se i tindre més interés per la gestió de les qüestions catalanes i no només les espanyoles.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.