ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

MEMÒRIA DESTRUCTIVA

Sense categoria
El soci del Barça Vicent Pla, el mateix que va iniciar aquesta croada contra la Directiva de Joan Laporta el 2006/2007, i l’exigència d’aportar aquests avals per valor de 23 milions d’euros, sembla vol arribar fins al final. Mentrestant des de la Directiva actual hi ha un silenci que malauradament fa molt soroll, i que sembla voler retornar a uns temps dels quals ja ens havíem oblidat, i on la autodestrucció i les revenges personals eren el pa de cada dia, amb un damnificat, com es el club. En Sandro Rosell te una gran oportunitat per fer un gran gest, i demostrar que la institució te memòria, i no vol fer mal a aquells que amb els seus encerts i errades han fet aquest canvi de mentalitat per convertir un gran club, amb el més admirat i premiat del món.

Efectivament, en Pla espera que la directiva demani l’execució dels avals, si no ho farà ell mateix, ja que ho dicta la sentència del Suprem. Espera que Laporta i els set exdirectius presentin aquests avals per pròpia iniciativa per guardar la dignitat, i si no ho fan amenaça amb actuar. Diu que no lamenta els problemes econòmics que ocasionaria a més d’un dels avaladors, i recorda que quan hi van haver les mocions de censura, llavors si es van interpretar els estatuts al peu de la lletra. De fet el Suprem responsabilitza l’expresident de 63 dels 164 milions de pèrdues del 2002-03. Cal recordar que l’èquip de Laporta va arribar el 22 de juny de 2003, i va haver de tancar els comptes de Joan Gaspart i Enric Reina, cosa que va convertir els primers 8 dies fins al 30 de juny com si fos un any, un tema polèmic. La demanda es per avalar el 15% del pressupost del 2006-07, cosa que gràcies al suport de la LFP i els beneficis obtinguts les tres primeres temporades, van permetre no fer-ho.
Realment, i deixant ben clar que com totes les persones i càrrecs van tenir encerts i errades, una de cabdal pel club va ser el canvi de mentalitat de tot el barcelonisme, convertir un club depressiu i en un pou de victimisme i mala gestió il·limitada, en el millor club del món i l’orgull de tots. Amb una renovació de l’equip, i una gestió que va transformar el club de dalt a baix fins convertir-lo en referència a tot el món. Això en gran part es patrimoni d’aquesta junta de Laporta, i per damunt de legalismes i socis amb possibles interessos al darrere, o que com a mínim deixen dubtes, no podem castigar d’aquesta manera qui ha fet això. Per molts d’aquests directius, si han d’avalar aquestes quantitats tindran un gran problema, i no s’ho mereixen. De fet en aquella famosa junta també hi formava part l’actual president del Barça que sembla ha quedat al marge de tot. La directiva actual ja sabem que moltes vegades s’ha mogut amb esperit de revenja sobre la junta de Laporta amb una acció de responsabilitat sobre els socis amb abstenció cínica del President inclosa. Ara podria ser el gran moment per tancar aquestes ferides, i deixar aquest tema en res en benefici del club que navega per aigües tranquil·les ja fa uns quants anys, i no ressuscitar cap inici de divisió entre la massa blaugrana. No es pot castigar qui ja es historia del Barça, i repeteixo amb encerts i errades. Seria un exemple que seria un capital per la junta actual, i una manera de fer veure que les motivacions del soci abans esmentat no poden passar pel prejudici que podrien ocasionar al mateix club. Els estatuts son una cosa i el seny i el be del club poden ser un altra, i cal flexibilitat. Crec que la gestió desastrosa de l’era Gaspart no ha estat mai castigada, i per tant molt menys ho pot ser la era Laporta, que ens va portar a portar encara amb més orgull que mai el nostre sentiment blaugrana. De fet aquesta tendència de no valorar les persones que destaquen amb una mena d’enveja rancuniosa, es malauradament una característica que hem de mirar d’invertir com a poble, i més quan siguem un nou estat amb tot el que això comporta de maduresa.
  
  1. El Barça encara no és un París St. Germain

    o una mena d’equip de Dubai

    però és qüestió de temps

    sobre tot en  mans ‘expertes’ com és ara

    que poden accelerar molt més  totes aquestes qüestions.

    La filosòfia del Barça és va crear quan

    només podien jugar dos estrangers a la lliga

    sota la influència del fútbol total holandés de Johan Cruyff

    restricció ja superada amb escreix.

    El Barça ara és al fènix d’una etapa exaurida

    que va arribant al seu punt culminant i final

    on ja va acaban de complir la seva missió principal

    la de fer d’opi de totes les frustacions catalanes

    i també les col.laterals de projecció internacional. 

     

Respon a Anònim Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.