ALBERT CORTES MONSERRAT

La polèmica per l’entrega dels Premis Principe d’Asturias a la Roja pel seu triomf al passat Mundial de futbol, ha portat unes declaracions que son tot un indici del camí que hem de seguir, i que fa segles que ens indiquen, i que amb la nostra obstinació no volem escoltar. La negació de Guardiola de deixar  els seus jugadors a la recollida, excepte el lesionat Xavi, ha equiparat per aquest president de la Federació asturiana de futbol, la nacionalitat portuguesa de Mourinho amb la catalana de l’entrenador blaugrana, per justificar la negativa a recollir l’homenatge.

Aquest premi que s’entregava un divendres, quan recordem el Barça juga partit de lliga el dissabte, va provocar la negativa de Guardiola a cedir els jugadors per aquest acte, cosa que ha estat interpretat per la premsa mediatica espanyola, i reflectit amb personatges com aquest, com un menyspreu o ofensa, i on aquest dirigent ha qualificat d’estrangers als dos tècnics abans esmentats, i ha atribuït un desconeixement dels que signifiquen aquests premis, cosa que el president de la comunitat asturiana Revilla, ha criticat pel mateix tema.  El club blaugrana ja ha enviat una queixa formal per declaracions impròpies d’un dirigent esportiu, i ha mostrat el seu respecte per totes les institucions, per altra banda una actitud molt pròpia del catalanisme acomplexat. Tot plegat el dia que molts dels principals polítics catalans com Saura, Camacho, Puigcercós o Duran, afirmaven que no en compraran per la seva situació financera. On també en Jordi Pujol confessava no tenir arguments per rebatre els independentistes, i ha reconegut el seu fracàs pel seu pla d’encaix i entesa amb Espanya.

Ens ho diuen cada dia, aquest senyor ens posa l’horitzó en situar-nos al mateix nivell estatal que Portugal, no ens ho pot dir més clar. Les raons lògiques de Guardiola per no deixar anar als jugadors 24 hores abans d’un partit oficial a un premi son d’una lògica aplastant, i en tot cas son problema dels organitzadors d’aquest premi, ara be portar això al terreny de la política, quan ens diuen que no s’ha de barrejar esport i política, i que la Roja es un exemple d’unió per un objectiu, es un parany, en el quall ells mateixos han caigut, sempre som tractats com a diferents, econòmicament, culturalment i socialment, i fins hi tot amb actes tant poc importants com aquests. El comunicat del club es un reflex de la submissió de Rosell, i la seva política del bon catalanet, que gairebé demana perdó, i s’amaga del seu idioma, com el famós discurs en castellà a les penyes, el respecte s’ha de produir en les dues direccions, i no nomes unidireccional com fins ara.

Per altra banda els nostres polítics emeten uns bons per intentar salvar la delicada situació monedaria de la Generalitat, de la qual son còmplices per acceptat el nostre espoli com el més normals del món, i contradient les normes de qualsevol venedor, ens diuen que no en compraran perquè no s’ho poden permetre, la seva vergonya arriba a límits insospitats.  Just el dia que el gran anestesista de tot un país durant prop de 30 anys, reconeix que ja no li queda cap més argument per seguir enganyant a la gent sobre els perills de la independència, tot un símptoma de la situació real catalana.

En definitiva, ens ho diuen de tot arreu, tothom posa el seu granet de sorra per donar el pas definitiu, nomes falta que la dignitat del poble aquest 28 de novembre faci cas, i ho assoleixi amb el seu vot. Tanta gent amb la mateixa direcció no es pot equivocar, seria una irresponsabilitat mirar cap un altre costat.

.