ALBERT CORTES MONSERRAT

Amb el vot favorable de CIU i Laporta, i l’abstenció dels Populars, es van tombar totes les esmenes als pressupostos de la Retallada, i per tant van donar llum verda a seguir la seva tramitació fins al final. El conseller va demanar responsabilitat a la resta de formacions, amb uns comptes excepcionals per a un moment excepcional, amb un nivell de despesa que torna fins al 2007. Crec que en Mas Collell s’equivoca en la excepcionalitat, ja que la situació va camí dels 300 anys, i les nostres limitacions han anat augmentant fins al desgavell i crisi total actual.

Aquesta aritmètica parlamentaria, va fer possible seguir el curs parlamentari del primer pressupost que decreix, i que tot i així duplica el dèficit previst per l’estat espanyol amb un 2,66% per un 1,3%. Ens diuen que suposa un sacrifici, però en cap cas un desmantellament de l’estat del benestar. Els popular deien haver fet el pas per sentit comú, els socialistes van criticar aquesta mena de pacte, i l’anomenen tripartit de dretes amb Convergència, Unió i els Populars, i acusen la casa gran  de conviure amb la catalanofòbia. Tant Esquerra com Iniciativa defensaven la gestió del tripartit, i atacaven aquest pacte, de fet en Boada va arribar a dir que sort de l’endeutament generat per ells que ara el govern podria destruir les bases creades. De fet, avui s’ha sabut que concretament a Salut es reordenen els serveis, i l’assistència més complexa  com la cardíaques concentrarà en 6 o 7 hospitals al voltant de Barcelona, i es deixarà de fer a les altres grans ciutats catalanes, amb l’allunyament dels pacients, i un estalvi calculat d’uns 15 milions anuals, també reduirà els punts d’atenció urgent, alguns tancaran a les nits, i altres deixaran el servei amb un estalvi de 50 milions d’euros.

 

Llum verda a aquesta responsabilitat mal entesa, i a aquestes retallades que afecten per primer cop als pilars de l’estat del benestar, i treuen i resten el model de la nostra societat, amb un bon exemple amb la nostra assistència sanitària amb tancaments de plantes d’hospitals, retallades de personal, i serveis, i ara allunyament de tractaments centralitzats en un sol punt, amb els inconvenients que això pot suposar  per uns sectors de la  població determinats, així com la retallada de serveis urgents, que es un deteriorament dels nostres serveis clarament. Evidentment, que no es un desmantellament total del nostre benestar, però es un endarreriment,  i deteriorament clar dels serveis que rebem, i tot això quan el nivell de vida i el que aportem en forma d’impostos directes i indirectes segueix la seva pujada imparable.  Per tant no hi veig ni el sentit comú dels populars, ni la responsabilitat, i evidentment no ho veig excepcional, ja que aquests que tant critiquen les mesures igualment van validar l’espoli descomunal a que estem sotmesos, i vertadera causa de la nostra crisi i empobriment general. Curiosament, caldria recordar que aquests que critiquen la catalanofòbia del PP, governen junt amb ells al País Basc sense cap rubor, i concretament fa poques setmanes van votar en contra del fons de compensació a Madrid, que es reclamava legítimament Catalunya, i que hagués pogut evitar algunes d’aquestes retallades, per tant els campions d’anar sistemàticament contra els interessos catalans no son vàlids per acusar a ningú del mateix tema. Pel que fa a la resta de tripartit, defensar la seva gestió econòmica, desastrosa des de tots els punts de vista, es d’un cinisme  que no te nom. Un capítol apart mereix el diputat Joan Laporta que ara avala un números de la Catalunya autonòmica amb totes les falsedats que això implica, cal una mica de coherència, un valor que amb el clar exemple del personatge esmentat, es pot comprovar com es perd a velocitats de creuer.

 

En definitiva, i pel que fa a la sanitat unes mesures que podrien aportar un estalvi de 65 milions que son res comparat amb els 22 mil que ens roba l’estat espanyol anualment. Tota una paranoia que sembla no te límits.