ALBERT CORTES MONSERRAT

Aquests dies hem sentit algunes perles que ens han de fer reflecinar sobre el procés que viu Catalunya i reclama la societat, i sobretot de qui et pots refiar i de qui no. El nostre amic Margallo assegura sense rubor que si Espanya no hagués prestat 32 mil milions a Grècia pel seu rescat, les prestacions per l’atur haguessin pujat un 50% o les pensions un 38%, i defensa aquesta solidaritat per exigir arribar a un acord sobre el deute grec i no perjudicar als mateixos espanyols. Per altra banda la líder de Podemos a Catalunya Gema Ubasart, que no Podem, rebutja la DUI i defensa el dret a Decidir a l’escocesa amb un referèndum. Iceta es un dels signants del manifest de suport a Sociedad Civil Catalana que ha enviat als consulars estrangers catalans una carta rebutjant el caràcter plebiscitàri del 27S que diu no existeix. Per últim Dolors Camats que en nom ICV es nega a participar en les reunions de la Societat Civil per acordar el full de ruta cap a la independència confirmant la deriva d’aquest partit al no res.

El Ministre d’afers exteriors espanyol mai el podrem estar prou agraïts per les seves declaracions esperpèntiques sobre Catalunya, i que les amplia a tots els temes. La seva demagògia no te límits, ara s’atorga la potestat que sense els diners prestats als grecs els espanyols haguessin tingut una sèrie de millores en el seu estat del benestar, però ho van fer per solidaritat. Caram, llastima que se li ha oblidat la quantitat de diners que la Unió Europea ha prestat a l’Estat espanyol per rescatar els seus bancs, la quantitat que ha percebut com a membre de la mateixa, ja que rep i no aporta, res, un petit detall. Si ens traslladem a Catalunya tampoc recorda els 16 mil milions anuals que van i no tornen, i que seguint la seva teoria permetrien augmentar molt i molt l’estat del benestar català i aquests no son solidaritat, son obligatoris.

La candidata oficial de Podemos ha guanyat la seva candidatura, quina casualitat, com son tant transparents ho deixo aquí. Rebutja la DUI per antidemocràtica, es veu que si uns partits la porten al seu programa electoral, la gent els vota i ho apliquen no ho veu de rebut. Curiosa manera de veure la daemocràcia. A canvi defensa un model escocès que sap impossible a l’Estat espanyol, digueu-me mal pensat, però es un tap més per la llibertat nacional.

Iceta signa per l’unionisme sense arguments, i nega la possibilitat de que la gent decideixi en que vol convertir les Eleccions. Un altre gran democrata, i que respecta la societat com ningú.

Per últim Camat i ICV que ara neguen colaborar amb el full de rutat conjuntament amb la societat cívil. Ara be, ni se’ls passa pel cap no colaborar amb causes molt més minoritàries com el Sahara o l’agricultura ecològica posem el cas. Tot un exemple de parany per endarrerir el procés que ja ha vist la llum.

En definitiva, uns paranys que ja no tornaran enganyar ningú, ni aturar cap procés democràtica si Catalunya el vol tiran endavant.