ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

MARGALLO ENS DIU QUE NO POT

Sense categoria

El dia que les enquestes de la TV del Grup Godo han vist la llum, un grup per cert gens sospitós de tarannà independentista i que intenta amagar amb les diferents preguntes i opcions una victòria clara i en augment del SI SI a la independència, el ministre Margallo ens aboca a una declaració unilateral com única possibilitat ja que una consulta diu que no es que no vulgui es que no pot autoritzar-la. Una nova demostració de la divergència entre els anhels democràtics de la societat catalana i la intransigència sense sentit espanyola.

Efectivament, malgrat la doble pregunta i la metodologia de l’enquesta del grup Godò, el SI a la independència s’acosta al 60%. De fet no calculen el percentatge d’abstenció i no distribueixen els que no saben i no contesten, per tant no distribueixen el 31% de blancs, abstenció i nul com es fa en qualsevol referèndum. Segons les seves dades 48,1 SI a la primera pregunta i d’aquests un 85% SI a la segona, amb tant sols un 24 % de NO. Davant d’aquest seguit d’enquestes tossudes a favor de l’augment de l’independentisme. El ministre Margallo ens diu que haurà de ser la declaració unilateral i rebutja qualsevol pacte per la consulta amenaçant que no hi haurà cap reconeixement internacional, en definitiva la cantarella de sempre.

 

Primer de tot, i com sempre donar les gràcies per ser des del primer moment el ministre d’afers estrangers el que tracta el tema català, per aquesta banda ho tenen molt clar i la seva actitud no fa més que pujar el percentatge de si a la independència com demostren les enquestes, al final apart de sentiments la gent no vol combregar amb el no per sistema i la negació a la democràcia amb arguments ridículs i amenaces d’altres temps totalment fora de lloc. Ens diu que no es que no vulgui, es que no pot. Francament es com hem dit sempre voluntat política, i aquesta  no vol dir que no pugui, vol dir que no vol, precisament a l’inrevés del que ens vol vendre. Cap democràcia de qualitat entén que no es deixi votar un poble en un sistema com aquest, i més quan venim d’un referèndum d’un Estatut on el vot popular va ser anul·lat per un tribunal polític, cosa que ja dona idea del valor que li donen a l’opinió i veredicte de la societat que governen, més d’un ciutadà espanyol hauria de reflexionar sobre això. Ens aboca a la DUI, el que no diu es que es el sistema més normal en la majoria d’Estats independents i aquesta amb un ampli suport popular no te cap inconvenient legalment i internacionalment.

 

De fet els resultats de la consulta, hauran de venir seguits d’una proclamació al Parlament si aquest es positiu, i sobre això negociàrem amb l’Estat, evidentment no sobre el resultat com volia expressar ahir el conseller Homs. Pel que fa al reconeixement, sap que no te cap sentit el que diu, ja que no som diferents a ningú i molts estats ens donaran la seva aprovació, ho sap perfectament, independentment del que faci l’Estat, que m’atreveixo a pronosticar que també ho farà ja que el deute acumulat es un argument de pes que no entén de fals orgull i com sempre diem aquest posa “Regne d’Espanya”.

 

Aquesta nova enquesta no fa res més que refermar una tendència que deixant de banda les xifres ja prou importants dona motius i ales per seguir fins al final sense recança i saben que nomes depèn de nosaltres aquest triomf clar que encara cohesionarà més la nostra societat al voltant d’un nou projecte que necessita a tothom i que es per tothom.

  1. Bé, avui no pot, ahir no vol, cada dia ens regala amb un comentari diferent. Però m’ha sorprés la referència a la DUI i m’ha sorprés favorablement. Mira que sempre diu que o es pot i punt, aquí s’acaba tot, i avui ha dit que no es pot però que tenim una alternativa, i em sembla que és la primera vegada que, enlloc de repetir-nos que ens fotem de caps en un carreró sense sortida, ell mateix reconeix que el camí, si fallen les altres opcions, té una sortida. Fantàstic!, si abans la Constitució i el seu entestament eren uns murs infranquejables ara resulta que ens podem passar el seu immovilisme per l’entrecuix. Poc a poc anem fent via, avui en Margallo ens assenyala el camí.

Respon a Francesc Estall Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.