ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

MANIPULACIÓ SENSE LÍMITS

Aquest atac sofert pel President Puigdemont a l’Aeroport de Viena per part d’un feixista espanyol amb crit de “a la presó” ha portat al silenci informatiu a la Televisió Pública i als nostres partits en un nou acte de cinisme que ja arriba als límits.

Cal dir que han amagat la vergonya de que aquest Govern obeint cegament la Justícia espanyola com sempre en una decisió insolita va retirar l’escorta oficial que tot President de la Generalitat te dret per llei, i van deixar desprotegit aquest en una situació de perill potencial com podem comprovar. Una decisió de vergonya aliena i que defineix perfectament la política del nostre Govern i partits. Alhora escoltem frases aquest cap de setmana com a la Festa de la Rosa socialista, en Salvador Illa “Catalunya no mereix el conflicte crònic i paralitzant al Govern, i que aquest s’estengui al Parlament”, evidentment sense esmentar que el seu partit va provocar amb el 155 deixar el Parlament buit totalment de poder i ells son dels principals culpables de no haver respectat el procés democràtic de Catalunya i aplicar la repressió per combatre el mateix i no el dialeg com no paren de pregonar, alhora defineix l’1 O com “el moment més àlgid de l’enfrontament, la divisió i un cert esquinçament de la societat catalana”, enlloc d’una data clau a Catalunya i una societat lliure que decideix el seu futur, això marca el seu tarannà antidemocràtic.

Per la seva part Oriol Junqueras ens diu en un acte de partit “com més es “limiti la capacitat repressiva” de l’Estat, més a prop estarà la “república i la independència de Catalunya”. La pregunta es com es limita aquesta, si es col·labora amb el mateix Estat repressor. Com pot parlar de disminuir la capacitat d’un Estat quan son els primers col·laboradors amb el mateix, com ens podem apropar un objectiu quan anem units a qui no hi vol arribar. No hi ha dubte que sembla obvi que es bastant impossible. Sense confrontació i oposició no hi ha problema com bé saben des de l’anomenada esquerra espanyola i els nostres partits s’han dedicat a blanquejar la mateixa des del 1978, especialment des de l’esquerra sense dir mai clarament que son una eina més de l’Estat repressor igual que la dreta que tant es vol evitar. Una nova mentida que els ha donat poder a Catalunya i donar suport a la repressió sense límits sense cap cost polític.

Tot aquest cinisme explica en part les victòries de l’extrema dreta com Itàlia. Els escarafalls i alarmes que ara escoltem amaguen interessadament els vertaders culpables, una falsa esquerra i un sistema que de democràtic en te molt poc.

És la manipulació sense limits.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.