ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

MANIFEST DE SUMA INDEPENDÈNCIA

Sense categoria

Ahir es va presentar aquest manifest encapçalat per Enric Canela, Santiago Espot, Enric Fontanals i Mossen Dalmau, com una alternativa per anar al mateix lloc on vol anar Reagrupament, però no des de dintre, sinó agafat de la mà, i amb la voluntat i objectiu de que la nostra nació formi part dels pobles lliures del món, deixant provisionalment les nostres diferencies per aconseguir una majoria parlamentaria per proclamar la independència la propera legislatura.

Aquests quatre promotors, asseguren que no volen crear cap marca electoral, però que si ningú comparteix aquest esperit de gran coalició independentista hauran de crear una alternativa. Reconeixen que el seu discurs es gairebé idèntic al de Reagrupament, però donat els recels que desperta aquesta opció en sectors sobiranistes, volen aixoplugar en una xarxa on tothom si senti a gust, i no disgregui el vot per l’estat propi, ja que consideren que la opció abans esmentada per si sola te difícil entrar al parlament, i ho assolirà més fàcilment dins aquesta gran coalició on tothom conservarà la originalitat individual o de grup, però dins el mateix sac.

 

El manifest insisteix amb la idea de l’espoli continuat al territori català, i la voluntat espanyola de fer-nos desaparèixer com a nació, fa urgent  un canvi radical en forma de posar la independència a la centralitat política, per això es demana aparcar les nostres diferències, per treballar junts per aconseguir la majoria parlamentaria per fer possible l’objectiu.

 

Per fi ha vist la llum aquesta iniciativa aprofitant el rebombori de les consultes del 13 de desembre, i on en un manifest que signaria qualsevol independentista, no es pot limitar a ser una copia de Reagrupament,  o crear un partit alternatiu, ja que això només faria que crear divisió i afeblir el vot independentista, on per cert discrepo de que per si sola la formació liderada per Carretero no ha d’aconseguir folgadament la seva entrada al Parlament. La seva voluntat ha de ser la de ser una gran plataforma perquè tothom des de les seves posicions vagi unit a les eleccions, cosa que Reagrupament pot aconseguir en part, però malauradament altres sectors que posen per davant equivocadament el factor dreta – esquerra abans de l’objectiu, difícilment s’hi incorporaran.  Si compleix aquesta funció perfecte, no pot voler anar més enllà, ni caure en el parany dels personalismes interessats per damunt del gran objectiu, amb quotes a les llistes per exemple, que crec predicant amb l’exemple han de ser llistes obertes, i triades amb assemblea per donar exemple de regeneració democràtica.

 

Cal explicar molt clarament en que consisteix cada pas, per no donar la sensació de complexitat, interès o falta de coordinació que sigui clarament aprofitada pels sectors que no volen que res es bellugui, com ha succeït amb les desavinences publiques desprès del 13 de desembre entre coordinadores. Pel que fa a la resta ara toca aparcar qualsevol diferència, i aplicar el mètode de si sumem guanyem.

 

 

  1. Hola Albert,

    Com sempre, d’acord amb si sumem guanyem però no en el matís en què tu ho expresses, car, com saps, jo no entenc que la independència sigui patrimoni de ningú i de fet m’agradria que no només fos ERC qui ho liderés, sinó també CIU, Reagrupament i també, naturalment, les CUP. Però clar, el si sumem guanyem s’ha d’aplicar al Parlament i no pas de manera excloent abans de les eleccions. De fet, la cosa seria molt senzilla si CIU programés la independència, perquè llavors el pacte CIU amb ERC seria possible immediatament i la independència, més fàcil. Ara bé, mentre CIU no fassi el pas, ERC no li ha de regalar el Govern. I si les expressions d’alguns dels líders de CIU no es materialitzen en un pas cap a l’independentisme, doncs haurà de competir amb Reagrupament pels votants independentistes ni de dretes ni d’esquerres.

    Els independentistes d’esquerres esperarem el temps que faci falta al Parlament, i si CIU no s’anima, o li costa el seu temps, espero que Reagrupament faci la feina per aquesta banda, encara que ERC perdi votants, ja que ERC no ha de renunciar ni a la socialdemocràcia ni a la independència.

    Ha començat la partida i durarà uns quants anys. Espero que no siguin molts aquests anys i ERC no hagi d’esperar massa els independentistes més de dretes, més nacionalistes o de la banda que sigui. Però siusplau no trigueu molt.

    La independència necessita estratègies i els vots independentistes d’esquerres no s’han de perdre i per això ja hi ha ERC al Parlament però tampoc els que tenen altres opcions ideològiques, que ara no hi són.

    Aquesta serà la suma de debò per a la independència.

    Salut!

  2. En l’apunt anterior, amb el títol de “vedetisme”, i juntament amb la meva posició, que ja coneixes de sobra, volia manifestar la meva preocupació quant a que el vedetisme de certs líders en els darrers episodis de la construcció de la independència, pot afeblir les opcions que ho fomentin sinó s’arriben a acords. Aquí si ha de posar serenor perquè sinó pot passar com ha passat a ERC amb Carretero, és a dir, que hi hagi líders vedets que no s’acompassin a la majoria.

    Curiosament, aquestes sembla que algunes persones estan competint per agafar bones posicions dins de Reagrupament. Espero que els reagrupats tingueu el sentit comú i el tacte per evitar que aquestes vedets no pateixin de l’egolatria que pogués malmetre el projecte.

    Salut.

Respon a Jordi Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.