MAGALDI I ELS INSULTS
La Fiscal en cap de Barcelona, Ana Maria Magaldi ha denunciat avui en roda de premsa que va rebre insults al sortir del TSJC, concretament un grup de manifestants que li van dir “feixista de merda” i “marxa de Catalunya”. Parla de la diferència entre insultar polítics i ella com institució de l’Estat, per això ho considera molt greu. Un desafiament al principi d’igualtat. Ens parla de mirades d’odi i de sentir por per la seva integritat.
Cal dir que ahir mateix García Albiol va tornar a equiparar l’independentisme amb Hitler, Stalin i Corea del Nord. Parlant de totalitarisme i de que agradaria fer-los fora de Catalunya si tinguessin una República Catalana. Al mateix temps Josep Piqué en un acte de Sociedad Civil Catalana ha criticat que des del sobiranisme sovint s’insulta al discrepant i ho ha qualificat de feixisme. Encara ahir, Saenz de Santamaria vol deixar de veure la Generalitat com unic interlocutor per Catalunya, parlant de Governs municipals i altres institucions catalanes que volen treballar per la centralitat.
Com es pot comprovar, la fiscal pot veure com els defensors del procés democràtic i pacífic que vol una Catalunya independent rebem insults i menyspreu dia si i dia també, ho dic pel principi d’igualtat que fa menció. Deixant de banda si va rebre insults o no. Les imatges en cap moment mostren una massa de gent que l’increpes, no dic que alguna persona pugués actuar en solitari, però això no li dona dret a muntar una roda de premsa i posar una concentració de 40 mil persones en el mateix sac, criminalitzant tot el col·lectiu. Es mentida i ho sap perfectament. La seva participació respon a una intencionalitat que tots sabem quina es.
El procés a Catalunya ha estat i es exemplar en la seva radicalitat democràtica i el seu caràcter pacífic i civic, ho sap perfectament. Veig que la quantitat d’insults molt greus i comparacions odioses banalitzant molts cops horrors de la humanitat com el nazisme o ridiculitzant persones simplement pel seu pensament en boca de moltes televisions, descerebrats tertulians o encara més greu, polítics amb responsabilitats i escollits pel poble li son indiferents.
Ja n’hi ha prou d’aquesta doble vara de mesurar les coses. Precisament la justícia entre d’altres coses va d’això, i amb tot el respecte sembla que ho ha oblidat prenen part en un problema polític i perden el seu pes com seria normal en un vertader Estat democràtic.